Façana de la casa del carrer de Mar, núm. 25b
Pineda de Mar

    Maresme
    Carrer de Mar, núm. 25b

    Coordenades:

    41.626538092792
    2.6901778578758
    474192
    4608359
    Número de fitxa
    08163 - 30
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Dolent
    De l'edifici original només s'ha conservat la façana.
    Protecció
    Legal
    BPU
    El Pla d’Ordenació Urbanística de Pineda de Mar va ser aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió 17/07/01, conformitat text refós 22 de juliol de 1992 (B.O.P. núm. 278/19.11.92).
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    4386743DG7048N0001WF
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    L'únic element que es conserva és la façana d'un edifici que era de planta baixa.

    La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat. L'eix central definit per la porta d'accés i els laterals per sengles finestres reixades. Totes tres obertures són de llinda recta. En el mateix eix de cada obertura i al seu damunt, hi trobem tres òculs ovalats.

    El parament és un arrebossat molt malmès imitant carreus, amb recreixement a les obertures i una motllura horitzontal a mitja façana, amb un coronament  amb balustrada i cornisa motllurada.

    L’origen de carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.

    Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.

    Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de santa Susanna.

    La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.

    FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). Pineda en el temps. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.

    MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). L’Abans. Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975. Editorial Efadós.