Can Malla Granollers

Vallès Oriental
Carrer de Montmeló s/n, 08400-GRANOLLERS
Plana agrícola de Palou

Coordenades:

41.57639
2.2781
439819
4602997
08096-115
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Eclecticisme
XIX
1895
Bo
L'edifici actual és el resultat d'una remodelació del segle XIX d'una casa anterior.
Inexistent
PEPHA nou, Núm. M-07
Fàcil
Productiu
Privada
Ref. cad.: 002000DG3 D000
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Masia situada en zona rural, al costat del camí Ral i davant la carretera de Montmeló. Als voltants existeixen encara camps de conreu. El cos central és de planta basilical i està coronat per una espadanya, amb un rellotge de sol circular al centre. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessant limitada per una imbricació d'arcs. En les cantonades del primer pis hi ha torres de guaita i a l'eix central tres finestres d'arc de mig punt a les golfes, balcó amb barana de barrot a la planta pis i porta dovellada d'arc de mig punt (CUSPINERA et alií, 2001). Davant de la façana hi ha una era enrajolada i un lledoner de bones proporcions.

Proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. M-07. Fotografia número 2 de Lluís Vila i Bonamusa. No s'ha tingut accés a la propietat.

El nom de la masia prové del cognom del propietari. Es tracta d'una antiga casa de finals del segle passat, de la qual encara resta part dels fonaments sobre els que els seus propietaris construïren la que avui existeix al costat del Camí Ral i la carretera d'anar a Montmeló (GARCIA-PEY, 1990). El 1 de gener de 1928 Palou va perdre el seu ajuntament propi, el qual, en sessió del 29 de maig del 1927, acordà -amb la refermança de molts propietaris i personalitats del poble- la fusió amb el municipi de Granollers. Aquest acord és de gran importància per a l'expansió granollerina, a causa de la poca superfície jurisdiccional de Granollers fins al moment de l'agregació de Palou, amb la seva plana fronterera amb la ciutat i el camp que permetia l'engrandiment urbà per la part meridional. La primera cita documental coneguda és del 924, en que es cita "palatiolo" en una donació d'un camp de lli al Monestir de Sant Cugat. Segons l'Speculum decanatus vallensis, la seva església fou consagrada pel bisbe Berenguer, en honor de sant Julià màrtir, el dia primer de desembre del 1103. El terme de la parròquia comprèn un petit nucli prop de l'església i del camí que hi mena, des de la carretera del Masnou a Granollers, on hi ha la rectoria, les escoles i l'antic Ajuntament, i la resta per cases de pagès agrupades en alguns carrers i verals com Can Junyent, Sant Josep, Sant Joan i d'altres, i per masies aïllades, situades a la plana al·luvial del Congost o a les serres que dominen la plana palouenca.

AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat. CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.