Can Malla
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El mes d'octubre de 1961 van aparèixer dues sitges d’època romana republicana al costat de la casa de can Malla. Segons Emili Ramon, les sitges aparegueren al construir les estructures que es troben entre la casa i el camí Ral (INVENTARI, 1997). El material d'aquestes sitges estava composat per fragments de ceràmica campaniana A i B, ceràmica grisa de la costa catalana, una tapadora de tradició ibèrica, ceràmica de cuina reduïda romana, àmfora romana, ceràmica ibèrica decorada amb semicercles vermells, fragments de "kalathoi" i "tegulae". No va aparèixer cap mur.
Així mateix, també van aparèixer restes d'una pàtera de ceràmica campaniana i un pes de teler (ESTRADA, 1993). També han aparegut restes d'un ganivet afalcatat de ferro (VILA, 2001).
Més tard, Jordi Pardo ha realitzat diverses prospeccions en aquesta zona i hi ha recollit nombrosos fragments de ceràmica sigil·lada i comuna romana.
El lloc es troba en una zona agrícola d’immillorables condicions, al costat del camí Ral, que deriva de l’antiga via romana d'Auso a Barcino. Actualment no s'observen restes als camps del voltant de la masia. Els seus descobridors interpreten el jaciment com una possible vil·la romana originada en època republicana. Si és així, molt probablement acabaria vinculant-se a la gran vil·la romana de Granollers, fundada al segle I dC. i que tenia el seu nucli principal entorn de l’actual església parroquial de Sant Esteve.
Jaciment documentat per Ignasi Cantarell, de Montmeló el 1961, quan es feien les obres a la carretera de Palou a Montmeló. Cantarell va recollir-ne el material i l'arqueòleg Josep Estrada el va documentar. Segons Emili Ramon, van ser dues, les sitges que es van registrar.
Segons Josep Estrada (1993), la pàtera de ceràmica campaniana A es troba dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Montjuïc. Les altres restes estan dipositades al Museu Municipal de Montmeló.
Bibliografia
AUTORS DIVERSOS (2004). Atles d’arqueologia urbana de Granollers. Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
AUTORS DIVERSOS (2022). In illo tempore. Granollers en època romana. Museu de Granollers, Granollers.
A. A. M. G. (s.d.). Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.
BARBERÀ, J.; PASCUAL, R. (1963). "Resultados de una prospección en la estación preromana de la Font de Bril, en Santa Eulalia de Ronçana (Barcelona)", a Ampurias, Vol. XXV, pp. 343-344, Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputació de Barcelona.
ESTRADA GARRIGA, Josep (1969). Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.
ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). "La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)" a Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.
INVENTARI (1997). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.
VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.
