Plana agrícola de Palou Granollers

Vallès Oriental
Palou, 08400-GRANOLLERS
A la zona de terrasses del riu Congost

Coordenades:

41.58759
2.28111
440080
4604238
08096-76
Patrimoni natural
Zona d'interès
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Legal
Fàcil
Productiu
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Plana de conreus i habitatge aïllat que, d'oest a est s'aixeca suaument des de la llera del riu Congost cap a la serra de Llevant, i que serveix com a connexió biològica entre el riu i la Serra esmentats, i que queda limitada pel nord per la ciutat de Granollers, i pel sud pel límit del terme municipal. Representa una extensa zona de cultius que esta salpicada per cases de pagès i antigues masies, així com una desenvolupada xarxa de recs, basses i pous. Aquesta zona de conreus serveix com a pulmó de la congestionada ciutat de Granollers, així com d'horitzó de planes en un territori fortament urbanitzat. Es troba travessada pel camí Ral i conserva una completa estructura de camins de caire tradicional. Destaca, com a nucli central l'església, l'Ajuntament, les escoles i com a edificacions singulars, la Torre de les Aigües i el Junyent.

Els orígens de l'agricultura d'aquesta zona està en els conreus de tipus cerealístics, juntament amb l'olivera i la vinya. Els terrenys propers al Congost eren aiguamolls, inhabitats en època prerromana, que foren dessecats de mica en mica, amb conreus adients, com el del cànem, desaparegut a la segona dècada del segle XX (BAULIES, 1965). A la primera meitat del segle XIX, devia produir-se blat, mongetes, blat de moro, cànem i vi. A partir del 1830 se sap que hi ha bons rendiments dels camps, amb el foment dels cereals, la ramaderia i el moresc, introduït el segle XVIII, i era interessant l'èxit d'un nou producte que en l'avenir seria bàsic en l'agricultura vallesana: la patata (BAULIES, 1986). A l'inici del segle XX, Palou destacava pel conreu del cànem per a una indústria que hi havia entre Palou i Granollers. Davant la competència del cànem italià i el jute indi, el conreu del cànem desaparegué al 1925 i fou substituït pel farratge destinat al bestiar boví estabulat per a la fabricació lletera (http://www.granollers.org/). El 1 de gener de 1928 Palou va perdre el seu ajuntament propi, el qual, en sessió del 29 de maig del 1927, acordà -amb la refermança de molts propietaris i personalitats del poble- la fusió amb el municipi de Granollers. Aquest acord és de gran importància per a l'expansió granollerina, a causa de la poca superfície jurisdiccional de Granollers fins al moment de l'agregació de Palou, amb la seva plana fronterera amb la ciutat i el camp que permetia l'engrandiment urbà per la part meridional. La primera cita documental coneguda és del 924, en que es cita "palatiolo" en una donació d'un camp de lli al Monestir de Sant Cugat. Segons l'Speculum decanatus vallensis, la seva església fou consagrada pel bisbe Berenguer, en honor de sant Julià màrtir, el dia primer de desembre del 1103. El terme de la parròquia comprèn un petit nucli prop de l'església i del camí que hi mena, des de la carretera del Masnou a Granollers, on hi ha la rectoria, les escoles i l'antic Ajuntament, i la resta per cases de pagès agrupades en alguns carrers i verals com Can Junyent, Sant Josep, Sant Joan i d'altres, i per masies aïllades, situades a la plana al·luvial del Congost o a les serres que dominen la plana palouenca.

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. CONDE I CROS, Gemma; MARTÍ I RAGUÉ, Xavier (1998) "L'entorn natural i el creixement urbà de Granollers", Lauro, núm. 14, pp. 33-40, Granollers, Museu de Granollers. PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) "Del Decret de Nova Planta al 1850", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura. http://www.granollers.org/