Cal Magrans
El Papiol
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal, però té un petit terrat pla, just al darrer de la façana. La composició d'aquesta presenta dos eixos verticals amb la porta d'accès a la dreta, mentre que a l'esquerra hi ha la porta d'un aparcament. A la primera planta hi ha dos balcons ampitadors amb brèndoles llises de secció circular. Aquests balcons estan emmarcats amb guardapols llisos que continuen fins arribar al ràfec.
Història
Casa pairal dels Magrans, nissaga procedent de Cedanyola del Vallès des d'on van arribar al poble a mitjan segle XVIII. Els darres membres dels Magrans del Papiol van anar a viure a Barcelona a partir del 1880 i van conservar la propietat que van posar a lloguer.
La casa,a des del 1894 es deia cal Joan Ferro, ja que hi van anar a viure uns Ferro del carrer de les Parres.
Joan Amigó Font (1872) casat amb Carolina Masdeu Arús van viure en aquesta finca des d'inicis del segle XX fins el 1921 (Ahicart, 2019).
Dersprés, la casa es coneixia com Ca la Pasquala (1930).
L'Esteve Font Vernet viva aquí i li deien el Llarg de ca l'Ermitanet, ja que era el més alt dels germans. Treballava per en Jaume Ros, masover de can Canals (Ahicart, 2019).
Bibliografia
Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.
