Torre d'estiueig Carrer de les Magnòlies, 12 bis
Sant Quirze del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat de planta rectangular amb coberta a doble vessant de teula àrab i format per una planta baixa i un primer pis. Es troba elevat respecte el pla del carrer i s’hi accedeix a través d’una graonada. L’edifici està envoltat per un jardí, delimitat de l’exterior per un mur, a la cantonada sud-est del qual s’aixeca un garatge amb accés directe des del carrer i coberta plana a mode de terrat amb barana balustrada.
Pel que fa a la torre, la façana principal està definida per tres seccions horitzontals separades per cornises blanques; la que separa la planta baixa i el primer pis ressegueix tot el perímetre de l’edifici. Al pis superior s’observen tres finestres decorades amb llindes blanques que contrasten amb el color crema de la façana. La finestra central, més petita, presenta una decoració inferior a mode de balconet que es recolza sobre la cornisa, mentre que les laterals tenen un ampit remarcat en color blanc. La secció superior està formada per un tester de perfil mixtilini amb tres ondulacions i coronat per tres pinacles de ceràmica situats de manera simètrica al centre i als dos extrems.
Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, el més allunyat del nucli antic de Sant Quirze del qual queda separat per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa.
Història
Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries.
El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.
Bibliografia
CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.
DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
