Torre d'estiueig Passeig del Ferrocarril, 18
Sant Quirze del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular cobert amb una teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana i un ràfec sostingut per mènsules de fusta. Disposa de planta baixa i dos pisos, el superior corresponent a un espai sota teulada a mode de golfes.
La façana principal presenta, a la planta baixa, la porta d’accés i una finestra a cada banda i, al primer pis, tres grans finestrals alineats amb les obertures inferiors. Al nivell superior hi ha tres finestres petites, la central de forma apuntada. Sota els ampits de les obertures (tant de la façana frontal com de les laterals) hi ha sanefes ceràmiques de color blanc i blau, tonalitats que també trobem en les rajoles que decoren, a l’alçada del primer pis, els quatre angles de l’edifici.
La torre està vorejada per un jardí que queda separat del carrer per un mur. S’hi accedeix a través d’una porta enreixada flanquejada per dos pilars coronats amb elements ceràmics decoratius en forma de pinya. Totes les façanes estan pintades de blanc mentre que els diferents elements decoratius ceràmics són de color blau, configurant una estètica mediterrània característica de l’arquitectura noucentista.
Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, el més allunyat del nucli antic de Sant Quirze del qual queda separat per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa.
Història
Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries.
El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.
Bibliografia
CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.
DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
