Torre d'estiueig Carrer de les Magnòlies, 20
Sant Quirze del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular i coberta plana que conforma un terrat. Està format per un garatge, una planta baixa elevada respecte el pla del carrer a la qual s’accedeix per dues graonades laterals, i un primer pis. Damunt hi ha un volum quadrangular que probablement correspon al cos d’escala per accedir a la coberta.
A la planta baixa hi ha una estructura porxada que ocupa tota la façana, amb quatre columnes que serveixen de base per la balconada del primer pis. La porta d’accés es troba centrada i té una finestra a cada costat. El primer pis presenta dos finestrals als laterals que donen accés a la balconada i estan alineats amb les finestres de la planta baixa. Entremig hi ha esculpit un medalló ovalat amb ornamentacions vegetals. Totes les obertures disposen de porticons de fusta de color blau. Les finestres i finestrals de la façana principal tenen un arc de mig punt amb una decoració esculpida a la dovella central, mentre que les de la resta de façanes són rectangulars i amb les llindes decorades amb esgrafiats. Corona l’edifici una balconada balustrada, que conforma el terrat, amb una petita cornisa dentada a sota i, més avall, una sanefa esgrafiada que envolta tot el perímetre de la torre.
Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, el més allunyat del nucli antic de Sant Quirze del qual queda separat per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa.
Història
Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries.
El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.
Bibliografia
CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.
DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
