Puig de la Torre / Torre de Terrers
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de planta irregular a causa de les diferents ampliacions. L’edifici principal té planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de tres cossos paral·lels. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest, paral·lel a la façana principal. L'accés principal es troba al centre de la façana meridional i està format per una porta adovellada d'arc rebaixat. La resta de les obertures han estat reformades i no presenten cap característica especial.
Els murs estan fets amb pedres sorrenques i calcaries de diferent forma i mida, lligades amb morter de calç. Al mur est són visibles alguns carreus només desbastats, probablement reaprofitats de la Torre de Terrers o bé de l’església de Sant Serni de Terrers. A excepció del mur est, el qual està parcialment rejuntat amb morter de calç, la resta de l’edifici està arrebossat amb ciment. Les cantoneres estan formades per carreus de pedra sorrenca i calcària només desbastats. La mida és petita, similar als carreus visibles en els murs. Possiblement també han estat reaprofitats d’edificis anteriors.
Al jardí de la Torre de Terrers hi ha elements arquitectònics de Can Blanc, Sant Serni de Terrers i can Lleu. Concretament, una pica monolítica de pedra que originalment estava encastada a un mur de la cuina de Can Blanc, una pica baptismal i un sarcòfag procedents de Serni de Terrers i dues premses, una trobada propera a les restes de can Lleu i l'altra propera a la pròpia casa.
Adossats a ponent hi ha diversos annexes destinats bàsicament a pallissa, estables i femer.
Història
La casa Puig de la Torre apareix documentada els anys 1682, 1724, 1758 / 1789. Actualment és coneguda com la Torre de Terrers, agafant el nom de la Torre de Terrers / Castell de Meda.
L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius, començant pel segle XVII, quan la casa estava definida per una estructura de tres cossos rectangulars, paral·lels i asimètrics, separats per dos murs mitgers en direcció nord-sud perpendiculars a la façana principal. A la planta baixa, el cos de ponent actualment no està compartimentat (l’existència de dues portes d’accés fa pensar que anteriorment n’estava). Aquí es troba el pastador amb la boca del forn del segle XVII i la xemeneia situades en el mur nord. El cos central actua com a distribuïdor. Adossada al mur nord es troba l’escala d’accés al primer pis. El cos de llevant probablement estava destinat a estables. A la planta pis hi hauria la mateixa distribució de tres cossos amb la sala en el central, la cuina en l’àmbit situat en l'angle nord-est i habitacions a la resta.
Probablement al segle XVIII es construeix la pallissa separada uns metres de la casa cap a la banda de ponent. A principis del segle XX es fa l'escala exterior d'accés al primer pis i un passadís d’accés a la sala que obliga a fer més petit l’espai de la cuina. En la segona meitat del segle s'afegeix una mena de tribuna a la façana sud, es puja el nivell de la teulada i també es modifiquen obertures. D'altra banda també s’edifica el femer i uns estables unint la casa amb la pallissa.
Bibliografia
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit
