Sant Serni de Terrers
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petita església de planta irregular, amb la nau principal orientada d’est a oest i una capella lateral situada al mur de migdia. La coberta era de volta de pedra, actualment reformada. Sobre el mur oest hi ha una espadanya de doble obertura formada per dos arcs de dovelles de pedra tosca. La porta d’entrada se situa a l’extrem oest del mur sud, i està formada per un arc de mig punt de dovelles de pedra calcària recolzat sobre muntants del mateix material. A l’extrem oriental d’aquest mateix mur, hi ha una petita finestra de doble esqueixada amb una petita llosa a mode de llinda. La capella meridional té una petita finestra espitllerada en el seu mur est.
Els murs estan fets bàsicament amb pedra calcària i tosca unida amb morter de calç. L'aparell del mur nord és regular, està format per carreus rectangulars de mida petita disposats en filades. La resta dels murs mostren combinació de carreus de diferent mida amb algunes pedres sense treballar. L’única cantonera conservada de l’edifici original està formada per carreus només desbastats de mida similar als que formen les filades. A les cantoneres del mur de llevant hi ha un predomini de carreus de pedra tosca de mida superior a les filades. La cantonera sud-oest està feta amb carreus de pedra calcària només desbastats de mida superior a les filades. Les cantoneres de la capella meridional són les més grans de l’església i estan fetes amb carreus de pedra calcària (la occidental) i pedra calcària a la base amb tosca a la part superior (la oriental).
Actualment l'esglesia es troba reformada i amb bon estat de conservació.
Història
La documentació indica que aquesta església té els seus orígens a mitjans del segle X (entre el 943 i el 978).
A partir de l’anàlisi de l’edifici, aquesta assenyala diferents moments constructius, començant pels segles X-XII, de quan es conserva gran part del mur nord, tot i que amb reformes posteriors consistents en el sobre alçament d'aquest i el seu escurçament per la banda de ponent. Als segles XVII-XVIII es reforma considerablement l'edifici, s’escurça la nau de l’església per la banda de ponent, s’aixeca de nou el mur meridional, desapareix l’absis i es tanca l’església amb un mur rectilini. Probablement, també en aquesta època s’aixeca el mur nord i es cobreix l’edifici amb una volta de pedra. Al segle XIX s’adossa al mur meridional una petita capella de planta rectangular.
Bibliografia
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.
VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.
VVAA (1978) Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
