Can Blanc
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de planta irregular a causa de les ampliacions, reformes i adaptació al terreny. L’edifici principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb una distribució en la que es combinen tres cossos paral·lels a la banda nord i un de perpendicular a aquests que ocupa la banda sud, corresponent a la galeria. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord-oest a sud-est perpendicular a la façana principal. En conjunt els murs estan formats per un aparell de pedres calcàries i tosca de forma i mesures molt diverses disposades de manera irregular. Cal ressaltar que el mur nord mostra una estructura atípica, amb una forma molt irregular, possiblement fruit d’un esfondrament. Les cantoneres de la façana principal són molt uniformes, carreus només desbastats de pedra calcària de mida mitjana fins el nivell de la primera planta i carreus només desbastats de mida petita a la resta. En el mur nord remodelat són visibles una cadena de carreus desbastats que sobresurten, preparant el mur per a una possible ampliació en aquest costat.
A l'edifici ressalta la façana de galeria amb doble arcada a cada planta, a planta baixa d’arcs de mig punt i d’arcs rebaixats als dos pisos superiors, tots fets amb dovelles de pedra tosca. La porta principal, situada en la façana sud, és d'arc rebaixat de dovelles de pedra calcària recolzat en muntants formats per carreus disposats en cadena. Al mur est hi ha una altra porta d'arc de mig punt lleugerament apuntat i fet de dovelles de pedra tosca igual que els muntants. Existeix una gran varietat de tipologia de finestres, destaquen les de la façana sud que al primer pis són de llinda, muntants i ampit sobresortit tot de pedra sorrenca treballada, les de la segona planta són de la mateixa tipologia però amb l'ampit arran de paret.
A l’interior de la casa es conserven una caixa de rellotge de pèndula del segle XVIII i una teiera del segle XVIII. Possiblement al segle XVIII a la cuina hi havia una pica monolítica de pedra com a aigüera, actualment localitzada al jardí de la casa del Puig de la Torre.
Cap el sud-oest de la casa es troba una gran pallissa.
Història
Can Blanc surt documentat com a mas Vila al 1680, quan era propietat de Diego Blanc i Joana Torra. Aquest mateix any venen a carta de gràcia aquest mas, conjuntament amb Cal Ratera a Jacint Vilardaga. Al 1778, Manel Capdevila i Costa com a possessor del dret de lluir i recobrar el que posseïen Diego Blanc i el seu fill, recompra el mas Blanc a Francesc Vilardaga.
L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius, començant pel segle XVI, on la casa estaria definida per dos cossos paral·lels separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal, i que constaria de planta baixa i planta pis. Aquesta estructura es correspondria amb l'actual nau central i nau est.
Probablement l’esfondrament parcial de la casa al segle XVII va ser la causa de les grans reformes que es van realitzar durant aquest període. S'afegeix un cos a la banda de ponent i una eixida davant de la façana principal. Es refà el mur nord i s’eleva tot l’edifici un nivell assolint l’estructura actual. També es construeix el pastador adossat a la banda de llevant amb accés des del primer nivell. A l'angle sud-oest de la nau central es troba l'escala d'accés al pis, de pedra i de dos trams. En el nivell de la planta pis es troba la sala en el cos central, la cuina amb la llar de foc, la pica i els fogons a l’ala oest, l’ala est tindria una habitació amb doble envà oferint un espai mort, probablement amagatall, i un passadís d’accés al pastador. L’eixida quedaria flanquejada per dues habitacions, una a cada banda. La segona planta estaria dedicada a habitacions i probablement els graners.
Duran el segle XIX es tapien les arcades de la galeria del nivell de planta baixa amb la col·locació d'una porta d'entrada adovellada.
Bibliografia
CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.
CORTÉS, Maria del Agua. (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.
CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.
