Balma Roja
Capolat

    Berguedà
    Zona de Terrers.
    Emplaçament
    Des de Casanblanc, s’agafa una pista i es puja cap a la cinglera.
    1250

    Coordenades:

    42.11564
    1.73288
    395249
    4663393
    Número de fitxa
    08045 - 73
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Segle
    Desconegut
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08044A001000210000SS
    Autoria de la fitxa
    Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà.

    La balma se situa al peu de l’alta cinglera de Casanblanc, orientada al sud. És molt oberta i presenta una visera de balmat gradual a gran altura, Fa uns 90 m d’amplada i 5 m de profunditat. A la meitat oest presenta quatre concavitats arrodonides obertes a la roca, les quals presenten variacions cromàtiques probablement relacionades amb l'acció del foc. Sembla que aquestes cavitats estan en relació amb una veta molt fina, d'un parell de centímetres de gruix, d'un material indeterminat que tant sols es localitza entorn d'aquests forats.

    A continuació, aproximadament en la meitat de la balma, es localitza una gran diàclasi vertical que s’amplia a la part baixa conformant un refugi de 3,7 m de fondària útil i 1,80 m d'amplada. Aquest espai mostra les parets totalment cobertes de sutge. La boca d'entrada està parcialment obturada per una línia de blocs de pedra seca que no mostren senyals de sutge, fet que fa pensar que han estat col·locats més recentment, igual que les pedres que tapen part de l'esquerda en el frontal de la cavitat.

    La resta de la balma en direcció est no mostra cap irregularitat ni altre senyal antròpic.

    Pel què fa el nivell de circulació de la balma, la meitat oriental és pla i molt regular, mentre que la meitat occidental, mostra un pendent que s'eleva cap a l'oest, on s’hi acumula una gran quantitat de blocs de pedra caiguts que dificulten la circulació. En conjunt, tota la superfície mostra un bon gruix de sediment.

    Les evidències observades, tant en gruix de sediment al llarg de la superfície de la balma, com les variacions cromàtiques observades a les concavitats de la balma, fan pensar que probablement aquesta ha estat habitada o utilitzada en algun moment, tot i que no es pot precisar una cronologia sense una excavació arqueològica.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.