Pedró de la Mare de Déu del Roure
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pedró aïllat situat al marge de llevant de la carretera, en una petita esplanada i a l’ombra d’un gran roure. Està format per un basament en forma de pilar, rematat amb una repisa de pedra plana on s’assenta la capelleta. Es tracta d’una fornícula d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, protegida amb una reixa de ferro i rematada amb una teuladeta de dues vessants bastida amb dues lloses de pedra planes. A l’interior hi ha la imatge de la Mare de Déu amb el nen damunt d’una peanya de fusta. El basament presenta una rajola vidrada encastada amb la següent inscripció: “Verge del Roure, / de Pruit estel, / feunos-hi ploure / gràcies del cel. / Esteu Maria, / vora el camí / per ser la guia / del pelegrí / Mn. Jacint Verdaguer / 9-9-89”. Tota l’estructura està bastida amb pedra ben desbastada disposada en filades. Al costat del pedró, a l’altra banda del roure que l’ombreja, hi ha un monòlit de pedra amb una placa metàl·lica encastada amb la següent inscripció: “A Mn. Jacint Verdaguer / En recordança de les seves estades al Bac de Collsacabra en el 150è aniversari del seu naixement / Rupit i Pruit a 8-9-95”.
Història
En origen, el pedró de la Mare de Déu del Roure consistia en una capelleta oberta en el tronc d’un roure que albergava la imatge de la verge al seu interior. Estava situat a l’antic camí que comunicava Cantonigròs amb Pruit i Rupit, força desdibuixat actualment. La primera referència documental d’aquest pedró la recull el folklorista català Joan Amades. Es tracta de la reproducció d’una estampa datada al segle XVIII. Segons sembla, la imatge fou trobada per un pastor dins la soca d’un roure i, per venerar-la, s’optà per obrir la capelleta en el tronc del mateix arbre. A finals del segle XIX, la devoció envers aquesta imatge s’incrementà gràcies a la participació del poeta mossèn Jacint Verdaguer en els actes relacionats amb aquest culte (el poeta s’hostatjava a la masia del Bac, propietaris del pedró, i participà en diverses ocasions de l’aplec que s’hi celebrava). Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, la imatge fou destruïda i la capelleta i el roure cosits a trets. Passada la guerra, el propietari del Bac va restaurar la capella i en restituí la imatge. Posteriorment, el roure s’assecà i morí, quedant la capelleta i l’aplec que s’hi celebrava sense efectes. L’any 1986 l’aplec es recuperà, el 1987 es construí l’actual pedró de la Mare de Déu del Roure en la seva ubicació actual i l’any 1989 s’hi afegí la rajola vidrada al basament. Finalment l’any 1995, en motiu del 150è aniversari del naixement de mossèn Jacint Verdaguer, es va erigir el monòlit de pedra amb la placa commemorativa.
Bibliografia
AMADES, Joan (1980). Folklore de Catalunya. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 1090.
AMADES, Joan (1980-1985). Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat Editores, vol. V, p. 36-38.
BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any VI, núm. 23, p. 4-6.
BANÚS, Miquel (1995). “Un monòlit a mossèn Cinto Verdaguer al Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any XVI, núm. 34, p. 18.
BANÚS, Miquel (1999). “Dins la pau del Collsacabra. D’un temps, d’un país”. Els Cingles de Collsacabra, any XIX, núm. 41, p. 10-12.
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 366, 486.
SOLÀ, Fortià Prev. (1933). El Cabrerès. Barcelona: [s.n.], p. 76-77.
VINYETA, Ramon (1998). Rupit. Guia turística. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32-33.
