El Bac
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
També està regulat com a Àrea d'Expectativa Arqueològica pel mateix catàleg.
Descripció
Masia aïllada de grans dimensions i planta rectangular, assentada damunt del desnivell del terreny. Presenta diversos cossos adossats al seus paraments i dues torres de planta quadrada situades als extrems de la façana de ponent. Compta amb una coberta de teula àrab de tres vessants i està distribuïda en planta baixa i dos pisos. A l'extrem de migdia de la coberta hi ha una petita espadanya amb una campana. Les torres presenten cobertes piramidals i consten de planta baixa i tres nivells superiors. Tant les obertures de l'edifici com les de les torres són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana de llevant compta amb un coronament apuntat de teula àrab situat al centre del parament i en destaca una galeria formada per dues parelles d'arcs rebaixats sostinguts amb pilars de pedra i situada al nivell superior. Adossat a aquesta façana hi ha un volum rectangular distribuït en tres nivells i cobert amb una terrassa plana delimitada amb baranes. Compta amb finestres rectangulars amb els emmarcaments en relleu. La façana de migdia té un volum rectangular adossat, distribuït en dos nivells i cobert amb una terrassa al pis, i també un cos rectangular amb teulada de tres vessants que correspon a la capella del mas. Presenta un portal d'arc rebaixat adovellat i tres finestres allargades d'arc rodó a la façana principal, que està orientada a migdia. A la façana de llevant hi ha un rosetó. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.
La part de migdia de la casa correpon a un jardí delimitat a llevant per una tanca de pedra, que finalitza en un edifici auxiliar aïllat. Hi ha un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i bastit amb carreus de pedra, que compta amb un coronament ondulat i una fornícula amb una imatge. A la banda de ponent del jardí hi ha l'antiga pallissa aïllada, orientada a les restes de l'era de cairons de la masia. Aquest volum és rectangular, amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. La porta principal té un gran arc escarser i a la façana de migdia s'hi adossa una escala de pedra que condueix al primer pis, on el portal es rectangular. A ponent té un altre portal. Està bastida amb pedra sense treballar, amb les obertures emmarcades amb carreus i alguns afegitons de totxo.
Altres noms relacionats amb l'edifici: el Bac o el Bach de Collsacabra.
Història
La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del Faber de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553 del terme i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, consta en "Miquel Bach". El mas arribà a tenir dins de la seva finca cinc masoveries diferents: can Peret, can Xica, can Joan Gran i can Roig, comptant també el masover gros i la cambreria. El mas fou ampliat i reformat als segles XVIII-XIX.
El felipó Pere Bach i Targarona era fill del mas. Alguns dels convidats il·lustres que s'hi havien hostatjat són el Bisbe Morgades i mossèn Jacint Verdaguer, que hi feu diverses estades a finals del segle XIX.
La capella està dedicada al Sagrat Cor de Jesús, tot i que segons la bibliografia consultada, també té un oratori dedicat a la Mare de Déu del Roser.
Bibliografia
BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). Rupit, pàgines de la seva història. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 19, 44-45.
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R17.
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M26.
GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 116.
Gran geografia comarcal de Catalunya. Osona, Ripollès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 212.
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 369-371, 465, 486, 500.
TRIADÚ, Joan (1994). El Collsacabra. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 39, 43-44, 78.