Pedró de Santa Llúcia
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pedró aïllat situat al final del camí de Santa Llúcia, davant de la casa del mateix nom i elevat respecte el nivell de circulació del carrer. S’hi accedeix mitjançant una rampa esglaonada delimitada amb cinc grans xiprers. El pedró està format per un pilar de secció troncopiramidal, rematat amb una fornícula d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell i protegida amb una reixa de ferro. A l’interior hi ha una placa de marbre gravada amb la imatge de la verge i dos àngels inclinats en senyal de reverència. La part superior del pedró està coberta d’heura, la qual cosa no permet apreciar la coberta, tot i que està rematada amb una creu grega patent de ferro. L’estructura està bastida amb pedra desbastada de la zona, disposada en filades.
Altres noms relacionats amb l'element: capella de Santa Llúcia de Collsallosa.
Història
Aquest pedró fou beneït i inaugurat el 13 de desembre de l’any 1963, diada de Santa Llúcia, juntament amb la casa del mateix nom, que està situada al seu costat. Aquest acte es considera el primer aplec que es celebrà en honor a la santa. L’estructura actual substituí el pedró antic, que es trobava en molt mal estat de conservació. De fet, de l’antic pedró només es conserva el sòcol i la creu de ferro. Antigament, per la diada de Santa Llúcia, les modistes de Rupit pujaven al pedró a resar el rosari i demanar-li que els conservés la vista. Després feien un berenar. Posteriorment, els aplecs consistiren en una missa matinera a l’església de Sant Miquel de Rupit i el res del rosari i la cantada dels goigs al pedró per la tarda. Després, a l’era de la casa, es feia una audició de sardanes i un berenar.
Pel que fa al nom de Collsallosa, cal dir que era el topònim amb el que es coneixia aquesta zona de Rupit com a mínim des de finals del segle XVIII, un veïnat on encara es troba la casa de Collsallosa que li donava el nom.
Bibliografia
BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Santa Llúcia de Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any XXVII, núm. 58, p. 24-25.
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 390, 486.
VINYETA, Ramon (1998). Rupit. Guia turística. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32-33.
https://calamplerupit.cat/historia-rupit-calample-per-llegir/
