Santa Llúcia
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per diversos cossos adossats i envoltada d'un gran jardí. Aquests volums presenten les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. Està distribuïda en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. De la façana principal destaca un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i emmarcat amb carreus de pedra. Està protegit per un porxo adossat al parament, amb un sostre embigat de fusta i sostingut amb pilars de pedra. Al seu costat hi ha una galeria d'arcs rebaixats disposada a la planta baixa, actualment tancada amb vidrieres. La façana de migdia presenta un cos adossat, amb una galeria doble d'arcs de mig punt (a la planta baixa) i obertures rectangulars (al pis). La façana de llevant compta amb una altra galeria completament oberta i delimitada amb una barana de fusta.
La construcció està bastida amb pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.
L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. En el camí de pujada cap a l'edifici i el pedró hi ha una llàntia d'oli (símbol de Santa Llúcia) gravada en una de les pedres de grans dimensions que delimiten el camí.
Història
La masia de Santa Llúcia fou bastida l'any 1963 damunt les restes de tres masies enrunades: l'antiga masia de Santa Llúcia, el Roquerol i una altra casa, el nom de la qual s’ha perdut. De fet, tant la masia de Santa llúcia com el Roquerol consten com a derruïdes l'any 1799. Alhora, juntament amb la casa de Collsallosa (situada en el mateix camí de pujada a la construcció), aquestes tres edificacions formaven el raval de Collsallosa, documentat com a raval des de l'any 1860.
El dia 13 de desembre del 1963, tant la nova casa de Santa Llúcia com el nou pedró situat al seu costat, foren beneïts.
En l'actualitat, el dia de l'aplec, als jardins de la construcció, s'hi fa una audició de sardanes on els músics toquen la sardana Santa Llúcia de Rupit, composta pel mestre Pere LLoberas i Miró.
Durant els anys 2020 i 2021, a l'edifici s'hi han fet obres de restauració per tal de destinar-la a allotjament rural.
Bibliografia
BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Santa Llúcia de Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any XXVII, núm. 58, p. 24-25.
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M47.
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 382, 390, 453, 459, 469.
VINYETA, Ramon (1971). Rupit. Guia turística. La Garriga: Indústries Gràfiques Immer, S.L., Ajuntament de Rupit, p. 44-45.
