Pedres gòtiques del Cementiri Vell

Collbató

Durant el govern de prior Jaume de Vívers (1348-1375), el rei Pere el Cerimoniós va fer col·locar set creus de terme al camí de Collbató a Montserrat. Representaven els goigs i les angoixes de la Verge i foren esculpides per Pere Moragues i policromades per Bartomeu Soler. L'any 1505 Galceran de Requesen, poc abans de morir va deixar 500 lliures per a cada una de les creus del camí de Montserrat, que s'esmerçaren a fer els coberts que apareixen en els gravats i les descripcions de l'època. L'any 1506, el picapedrer basc, Luís de Otazu, que treballava en aquests monuments, va rebre 80 lliures catalanes. Otazu va gravar els capitells amb l'escut dels Requesens, quarterat amb les quatre barres, un privilegi atorgat per Ferran el Catòlic a finals del segle XV. Els templets i les creus foren ensorrats durant la guerra del Francès i les restes llançades costes avall. Algunes pedres foren reutilitzades per bastir marges i fer boixes per als cups i d'altres romangueren al fons dels barrancs. En aquests darrers anys s'han fet algunes troballes que han estat portades a Montserrat i a Collbató. No queda, però, cap rastre de les creus de Moragues. La base va ser una troballa feta pels veïns Rafael Badia i Josep Matalonga a finals dels anys setanta. Les peces de les columnes foren cedides per les famílies de cal Misser i cal Barreu. El capitell va ser recuperat de la montanya.