Capitell del Clot dels Lladerns
Collbató

    Baix Llobregat
    Torrent del Clot dels Lladerns (muntanya de Montserrat)
    Emplaçament
    En una canal del Clot dels Lladerns, a 400 del carrer del Graus.
    466

    Coordenades:

    41.5756
    1.82306
    401883
    4603326
    Número de fitxa
    08069 - 228
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Gòtic
    Modern
    Segle
    XVI
    Any
    1506
    Luis de Otazu
    Estat de conservació
    Bo
    És a l'intempèrie
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Commemoratiu
    BCIN Decret 571/1963, BOE 30/3/1963
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Generalitat de Catalunya, Pl. Sant Jaume, 2, Barcelona (08002)
    Autoria de la fitxa
    Assumpta Muset Pons

    El capitell del Clot dels Lladerns és una peça de pedra octogonal, amb les cares còncaves, que mostren quatre representacions de l'escut heràldic de la família Requesens, amb les armes del seu llinatge (tres torres o peces d'escacs formant un triangle) i les quatre barres catalanes, que ostentaven per un privilegi reial de l'any 1472, i un àbac també octogonal, amb la motllura en forma de mènsula cada dues cares: una sí i una no.

    Durant el govern del prior Jaume de Vivers (1348-1375), el rei Pere el Cerimoniós va fer col·locar set creus de terme al camí de Collbató a Montserrat. Representaven els goigs i les angoixes de la Verge i foren esculpides per Pere Moragues i policromades per Bartomeu Soler. L'any 1505 Galceran de Requesens, poc abans de morir, va deixar una quantitat de diner per cobrir les creus. Les noves construccions estaven formades per quatre columnes octogonals, que aguantaven una coberta feta amb planxes de plom i que apareixen en alguns gravats i descripcions de l'època. L'any 1506 el picapedrer basc, Luis de Otazu, va rebre 80 lliures catalanes per fer les obres. Els templets i les creus foren ensorrats durant la guerra del Francès i les restes llançades costa avall. Algunes pedres foren reutilitzades per bastir marges i fer boixes per als cups, i d'altres romangueren al fons dels barrancs. En aquests darrers anys s'han fet algunes troballes que han estat portades a Montserrat i a Collbató. No queda, però, cap rastre de les creus de Moragues. Els dos capitells que es conserven a cal Rogent, però, van ser extrets del Palau Reial Menor de Barcelona, restaurat per Elies Rogent i que Joan II donà al governador general de Catalunya, Galceran de Requesens i de Santa Coloma. A la seva mort, esdevinguda el 1465, passà al seu fill Lluís de Requesens. Això explica que també tinguin l'escut dels Requesens. La gran semblança amb els que s'han trobat a Montserrat fa pensar que també van ser obrats per Luis de Otazu.

    ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (S. XI-1850). YEGUAS I GASSÓ, Joan (2004), "Obres al convent de Bellpuig (1507-1535)", Urtx, núm. 17, p. 127-160.