Conjunt de pedres de la Taca Blanca
Collbató

    Baix Llobregat
    Taca Blanca, camí de les Bateries (muntanya de Montserrat)
    Emplaçament
    A la confluència de la drecera dels Graus i el camí de les Bateries
    618

    Coordenades:

    41.57682
    1.82512
    402056
    4603459
    Número de fitxa
    08069 - 229
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Col·lecció
    Medieval
    Gòtic
    Modern
    Segle
    XIV-XVI
    Ramon Merenyà i/o Luis de Otazu
    Estat de conservació
    Dolent
    Són a l'aire lliure i pateixen un procés d'erosió.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Pública
    Generalitat de Catalunya, Pl. Sant Jaume, 2, Barcelona (08002)
    Autoria de la fitxa
    Assumpta Muset Pons

    Conjunt d'unes trenta pedres, tallades i escairades, de forma rectangular i quadrada -algunes tenen les cares laterals còncaves- que van ser reutilitzades per fer el marge del camí.

    Durant el govern del prior Jaume de Vivers (1348-1375), el rei Pere el Cerimoniós va fer col·locar set creus de terme al camí de Collbató a Montserrat. Representaven els goigs i les angoixes de la Verge i foren esculpides per Pere Moragues i policromades per Bartomeu Soler. L'any 1505 Galceran de Requesens, poc abans de morir, va deixar una quantitat de diner per cobrir les creus. Les noves construccions estaven formades per quatre columnes octogonals, que aguantaven una coberta feta amb planxes de plom i que apareixen en alguns gravats i descripcions de l'època. L'any 1506 el picapedrer basc, Luis de Otazu, va rebre 80 lliures catalanes per fer les obres. Els templets i les creus foren ensorrats durant la guerra del Francès i les restes llançades costa avall. Algunes pedres foren reutilitzades per bastir marges i fer boixes per als cups, i d'altres romangueren al fons dels barrancs. En aquests darrers anys s'han fet algunes troballes que han estat portades a Montserrat i a Collbató. No queda, però, cap rastre de les creus de Moragues. Els dos capitells que es conserven a cal Rogent, però, van ser extrets del Palau Reial Menor de Barcelona, restaurat per Elies Rogent i que Joan II donà al governador general de Catalunya, Galceran de Requesens i de Santa Coloma. A la seva mort, esdevinguda el 1465, passà al seu fill Lluís de Requesens. Això explica que també tinguin l'escut dels Requesens. La gran semblança amb els que s'han trobat a Montserrat fa pensar que també van ser obrats per Luis de Otazu.

    ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
    MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (S. XI-1850).
    YEGUAS I GASSÓ, Joan (2004), "Obres al convent de Bellpuig (1507-1535)", Urtx, núm. 17, p. 127-160.