Pedrera de la font del Glaç
Folgueroles

    Osona
    Carretera N-141d, km. 5,3
    Emplaçament
    A la banda de migdia del nucli urbà, damunt de la Font del Glaç, a l’altra banda de la carretera
    558 m.s.n.m

    Coordenades:

    41.9351
    2.31775
    443440
    4642796
    Número de fitxa
    08083 - 238
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Clausurada
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08082A00400059
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Explotació geològica de gran extensió situada a la banda de migdia de la carretera N-141d, sota el pla de les Cabres. Presenta una planta allargassada i s’hi extreïen grans blocs de pedra blava. Encara es poden observar les marques dels forats de barrina que utilitzaven per trencar la pedra. Geològicament parlant, el terme de Folgueroles presenta una unitat molt homogènia i compacta de gres de gra fi i mitjà format durant el període de l’Eocè. Aquest material presenta unes tonalitats de color groguenc, verdós i blavós, i es caracteritza per la seva ductilitat i facilitat amb la que es pot treballar. Aquests trets fan que sigui un material molt apreciat per a la construcció i el modelatge d’obres artístiques.

    Altres noms relacionats amb l’element: pedrera d’en Manela. L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

    Va ser la primera pedrera legalitzada del municipi, amb el número 1944, i va estar en funcionament fins a principis del segle XXI. Està situada en terrenys que són propietat del mas la Sala. En el municipi de Folgueroles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. L’extracció i el treball de la pedra ha estat un dels oficis més arrelats al terme, sobretot entre els segles XIX i XX, arribant a ser la segona activitat econòmica del municipi després de l’agricultura. Les colles de picapedrers tallaven els blocs de pedra amb barrines i els treballaven fent-ne lloses, carreus o grava. Les extraccions de més bona qualitat s’utilitzaven per a la creació d’escultures i relleus. La coneguda pedra rossa de Folgueroles s’exportà des dels inicis a tot el país i també fora d’ell. En l’actualitat, el paisatge del terme és compost per diferents pedreres, majoritàriament en desús, algunes lligades històricament a les masies existents en el territori.

    MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 52, 149.

    ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2012). “Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. Folguerolencs i tupinots”. Festa Major de Folgueroles 2012. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.

    ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). Els picapedrers de Folgueroles. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 38, 57, 118, 126-127, 136.