Pedrera de les Moles
Folgueroles

    Osona
    Camí del Pou
    Emplaçament
    A l’extrem de llevant de la urbanització de la Roca, a la banda de llevant del Passavant i damunt de can Clotet
    593 m.s.n.m

    Coordenades:

    41.94217
    2.32747
    444252
    4643574
    Número de fitxa
    08083 - 239
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Clausura i coberta de vegetació
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Explotació geològica situada a la banda de llevant de la urbanització, als peus del turó del Pedró, a la baga de la Pastera de la Puput. Es tracta d’una zona boscosa delimitada amb una tanca reixada, on s’observen grans blocs de pedra. D’aquesta pedrera se n’extreia una pedra molt dura, idònia per a la fabricació de moles de molí. A la banda de migdia del recinte hi ha la Pastera de la Puput. Geològicament parlant, el terme de Folgueroles presenta una unitat molt homogènia i compacta de gres de gra fi i mitjà format durant el període de l’Eocè. Aquest material presenta unes tonalitats de color groguenc, verdós i blavós, i es caracteritza per la seva ductilitat i facilitat amb la que es pot treballar. Aquests trets fan que sigui un material molt apreciat per a la construcció i el modelatge d’obres artístiques.

    En aquesta pedrera es van arribar a produïr milers de moles de molí, moltes de les quals van ser exportades a Mallorca. En el municipi de Folgueroles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. L’extracció i el treball de la pedra ha estat un dels oficis més arrelats al terme, sobretot entre els segles XIX i XX, arribant a ser la segona activitat econòmica del municipi després de l’agricultura. Les colles de picapedrers tallaven els blocs de pedra amb barrines i els treballaven fent-ne lloses, carreus o grava. Les extraccions de més bona qualitat s’utilitzaven per a la creació d’escultures i relleus. La coneguda pedra rossa de Folgueroles s’exportà des dels inicis a tot el país i també fora d’ell. En l’actualitat, el paisatge del terme és compost per diferents pedreres, majoritàriament en desús, algunes lligades històricament a les masies existents en el territori.

    MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 52, 149.

    ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). Els picapedrers de Folgueroles. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 39, 152.