Pedrera del Passavant
Folgueroles

    Osona
    Carrer del Passavant
    Emplaçament
    A l’extrem de llevant del nucli urbà de Folgueroles, sota la urbanització de la Roca i de la ronda de la Damunt
    589 m.s.n.m

    Coordenades:

    41.94097
    2.326
    444129
    4643442
    Número de fitxa
    08083 - 240
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Clausurada i coberta de vegetació
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Antiga explotació geològica situada a la banda de migdia de la urbanització de la Roca, en el barri del Passavant. De fet, les cases que constitueixen aquest nucli estan construïdes al voltant de la pedrera i integren la pròpia roca de la zona com a part de l’estructura arquitectònica. Al seu costat s’observa l’emplaçament d’on extreïen gran part de la pedra. Geològicament parlant, el terme de Folgueroles presenta una unitat molt homogènia i compacta de gres de gra fi i mitjà format durant el període de l’Eocè. Aquest material presenta unes tonalitats de color groguenc, verdós i blavós, i es caracteritza per la seva ductilitat i facilitat amb la que es pot treballar. Aquests trets fan que sigui un material molt apreciat per a la construcció i el modelatge d’obres artístiques. La pedra extreta d’aquesta pedrera fou utilitzada en diverses construccions, com per exemple en la restauració del campanar de l’església de Moià, en el xalet Sobrevia de Seva, en les lloses de la vorera del carrer de Gurb de Vic...

    En el municipi de Folgueroles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. L’extracció i el treball de la pedra ha estat un dels oficis més arrelats al terme, sobretot entre els segles XIX i XX, arribant a ser la segona activitat econòmica del municipi després de l’agricultura. Les colles de picapedrers tallaven els blocs de pedra amb barrines i els treballaven fent-ne lloses, carreus o grava. Les extraccions de més bona qualitat s’utilitzaven per a la creació d’escultures i relleus. La coneguda pedra rossa de Folgueroles s’exportà des dels inicis a tot el país i també fora d’ell. En l’actualitat, el paisatge del terme és compost per diferents pedreres, majoritàriament en desús, algunes lligades històricament a les masies existents en el territori.

    MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 52, 149.

    ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2012). “Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. Folguerolencs i tupinots”. Festa Major de Folgueroles 2012. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.

    ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). Els picapedrers de Folgueroles. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 40, 130, 137, 144, 148, 157.