Font del Glaç

Folgueroles

Segons la bibliografia consultada és la font mes antiga del poble. Antigament era un pou de glaç gestionat pel mas la Sala, com a mínim des del segle XVII. L’any 1616, en un precari concedit pel procurador del batlle general del rei al Principat, es reconeixen els drets de Joan Sala i els seus descendents a gestionar un pou de glaç: “La facultad de tomar la agua que discurre por este torrente, que pasa por las tierras de la heredad [...] y congelar la misma agua en unas balsas y poner el hielo en un pozo que posee dentro dicha heredad, pudiendo detener las dichas aguas, hacer balsas, conducciones, represas, y otros aparatos al referido su principal bien vistos, y con la facultad de poder usar de la referida agua, y valerse de ella aplicando los lucros y emolumentos conforme lo ejecutan otros que tienen semejantes [...]” (Ponce, 2011: 91).

Posteriorment, en una confessió datada l’any 1724, Josep Sala i de Lentorn declarava posseir encara el domini directe atorgat l’any 1616, pel qual rebia el dret de canalitzar l’aigua del torrent de Folgueroles per a fabricar gel a la font del Pou de Glaç. I, a mitjans del segle XIX, dins de les propietats del mas la Sala, s’habilitava una parcel·la anomenada Font del Pou de Glaç per al desenvolupament dels horts que la propietat arrendava.

En l’actualitat, la font raja poc i la seva aigua no és potable. Els plataners que donen ombra al paratge foren plantats, aproximadament, durant la dècada dels anys 60 del segle XX.