Nucli del Castell de Rubió
Rubió

    Anoia
    Nucli del Castell de Rubió
    636

    Coordenades:

    41.64446
    1.56998
    380911
    4611290
    Número de fitxa
    08185 - 185
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    X-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Residencial - cultural - productiu
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

    El centre històric de Rubió és troba situat a 626 m d’altitud, a la vessant sud de la serra de Cererols, a l’entorn del castell de Rubió, edificat a la cinglera  i des del qual es va anar ocupant la banda sud del turó, al costat de l’antic camí de Rubió. Actualment, el nucli està format per un carrer que voreja les edificacions i per la plaça de l’ajuntament. A l’entorn de la plaça  s’hi troba l’església de Santa Maria de Rubió, la rectoria, les antigues escoles on actualment s’hi troba l’Ajuntament junt amb  dues habitatges més, Cal Tudori i Cal Solanes.

    El castell de Rubió és esmentat per primera vegada l’any 1065 en una escriptura de venda que fa el Bisbe d’Osona, Guillem de Balsareny, amb comtes de Barcelona del castell de Copons. L’any 1069 s’esmenta novament com afrontació per la banda de migjorn amb el terme del castell de Miralles. Al segle XII apareix la família denominada Rubió i vinculada a la castlania del castell amb Bertran de Rubió i el seu germà Bernat de Rubió, els quals signaren un document de concòrdia amb el monestir de Santes Creus. L’any 1317 la castlania del castell de Rubió es troba sota la família Castellolí. Segons els fogatges de 1358 la fortalesa de Rubió pertanyia a Gombau d’Anglesola, com a successor de Berenguer de Castellolí. L’any 1365 estava sota el domini de Francesc de Timor, casada amb Berenguer de Boixadors i amb segones núpcies amb Guillem d’Anglesola. L’any 1380 Bernat de Boixadors va comprar la jurisdicció del castell al rei Pere III, la qual va mantenir la família Boixadors fins al segle XVIII. Durant els segles XVI-XVII el castell va anar perdent les funcions de caire militar, fet que va propiciar al seu propi deteriorament. A partir del segle XVIII i fins la primera meitat del segle XIX, estigué en mans dels comtes de Peralada i Savallà, descendents dels Boixadors.

    AAVV. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Barcelona. Enciclopèdia Catalana.

    AAVV. (1999): Catalunya Romànica. Guies Comarcals. L’Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf, l’Anoia. Pòrtic. Barcelona.