Molí de Feliu Castellet
Rupit i Pruit

    Osona
    Davallada - Pont de can Badaire
    Emplaçament
    Al final de la Davallada i a l’extrem nord-est del pont de can Badaire, sota el cingle on s’assenta la vila de Rupit
    813 m.s.n.m

    Coordenades:

    42.0224
    2.46477
    455689
    4652402
    Número de fitxa
    08901 - 230
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI-XVII
    Estat de conservació
    Dolent
    Completament enrunat i cobert de vegetació.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08185A00309017
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Restes d’una construcció aïllada i completament enrunada, coberta per l’abundant vegetació que cobreix la zona. S’observa una planta rectangular delimitada per quatre murs força aterrats i un possible accés.

    Altres noms relacionats amb l'edifici: molí d’en Castellet.

    L’any 1570, el baró del terme de Rupit i Fornils concedeix una llicència al moliner de Rupit Joan Castellet per traslladar i reedificar dos molins que tenia a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), més amunt del pont de cal Badaire (probablement al Gorg Negre). L’any 1622, els moliners Feliu Castellet i el seu fill Joan declaren tenir dos molins (un draper i un fariner) a la riera de Sallent, al costat de la roca que es trobava per sota del pont de la vila (actualment conegut com el pont de can Badaire). Podien agafar l’aigua de la riera i fer-hi rescloses, basses i recs, tot i que el domini directe era de Jacob Soler, moliner de Rupit. L’any 1636, Feliu Castellet arrenda per un període de 28 anys tots dos molins al ferrer Joan Vila i Manyà. L’any 1638, aquests molins foren reparats per un mestre de molins de Manlleu i tres serradors de Rupit, donat els seu mal estat de conservació. Segons la bibliografia consultada, durant bona part del segle XVII, aquests molins varen ser arrendats per diverses famílies de Rupit. Finalment, l’any 1778, en un inventari de la casa que la vídua del moliner Francesc Castellet tenia sota la vila de Rupit, es tornen a esmentar dos molins fariners (un d’ells amb blanquejador) i un de draper amb tota la seva maquinària.

    A principis del segle XX, en aquest molí s’hi feien botons. El 18 d’octubre de l’any 1940 (festivitat de Sant Lluc), un fort aiguat va malmetre bona part dels molins que hi havia documentats a la vila de Rupit. La majoria ja no van tornar a funcionar mai més.

    BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). Rupit, pàgines de la seva història. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24, 100.

    BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. Els Cingles de Collsacabra, any XXIII, núm. 48, p. 18.

    PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 114, 390, 461.

    ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). Molins del Collsacabra. Història i inventari. Valls: Cossetània Edicions, p. 148-152, 177.