Molí de can Badaire
Rupit i Pruit

    Osona
    Davallada - Pont de can Badaire
    Emplaçament
    Al final de la Davallada, sota la roca de cal Vicari i al costat del pont de can Badaire
    819 m.s.n.m

    Coordenades:

    42.0228
    2.46488
    455698
    4652446
    Número de fitxa
    08901 - 231
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI-XVII
    Estat de conservació
    Dolent
    Completament enrunat.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08185A00300048
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Restes d’un antic edifici completament enrunat, situades al marge de ponent del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, al costat d’una petita balma formada en el marge de la roca on s’assenta la casa de cal Vicari. Presenta una planta més o menys rectangular distribuïda en dos espais, i amb els murs bastits en pedra de diverses mides disposada regularment. En un dels murs de llevant s’observen uns possibles contraforts, tot i que l’abundant vegetació que cobreix les restes no ho permet assegurar. Sota la balma es conserva una finestra rectangular bastida amb carreus de pedra i el pou del molí.

    Aquest molí agafava l’aigua en una resclosa situada sota del pont Penjat (actualment regularitzada amb ciment), d’on sortia un rec que probablement arribava fins a cal Vicari, on hi hauria el cup i potser una bassa.

    L’any 1570, el baró del terme de Rupit i Fornils concedeix una llicència al moliner de Rupit Joan Castellet per traslladar i reedificar dos molins que tenia a la riera de Sallent (nom antic de la riera de Rupit), més amunt del pont de can Badaire (probablement al Gorg Negre). L’any següent, Gaspar Sala li donava autorització per construïr un rec i un pou damunt de la roca que hi ha sobre del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues, indicant probablement el trasllat de la ubicació dels molins des del gorg Negre fins al costat del pont de can Badaire. L’any 1617, en una venda efectuada pel moliner Feliu Castellet, es menciona el rec i la balma de roca situada damunt del camí. L’any 1754, en una compra realitzada pel moliner Francesc Castellet, es tornen a mencionar ambdós elements. Pel que sembla, durant la segona meitat del segle XX, el rec discorria elevat fins que arribava al molí.

    BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). Rupit, pàgines de la seva història. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 24, 100.

    ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). Molins del Collsacabra. Història i inventari. Valls: Cossetània Edicions, p. 152-153, 177.