Llegenda de les Esposes

Sant Julià de Cerdanyola

Durant la Guerra Civil una partida de gent es va presentar al santuari i van llençar algunes imatges pel precipici i van cremar altres davant l'església, com la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. Tres noies joves ho van veure de lluny i l'endemà van recuperar les imatges estimbades de Santa Llúcia, i les dels Sants Metges Cosme i Damià. Més tard es van restaurar i encara es conserven a l'interior. Aquestes tres noies eren Montserrat Vilalta de La Sala, Lola Casadesús de Casabella i Carmeta Simon de ca l'Enric. El nom de Les Esposes s'ha interpretat com una derivació, ja que també s'havia conegut com Mare de Déu de les Espases, ja que la imatge que hi havia anterior a la Guerra Civil era la d'una marededéu dels Dolors, asseguda amb Jesús mort als braços i que portava un cor amb espases clavades, per això la gent li deia la marededéu de les Espases. L'evolució del nom va crear la tradició de les esposes i la relació amb la llegenda ha provocat que es relacioni amb les noies que van salvar les imatges.