L'església es va construir el 1858, tal i com consta a la porta, tot i que alguns elements fan pensar en l'existència d'un edifici anterior. El santuari sembla que es va construïr a partir d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori; els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, aprofitant un lloc on ja hi havia una petita capelleta de pedró dedicada a la Mare de Déu. La podem situar dins el corrent neoclàssic tardà rural. L'església també va patir durant la Guerra Civil, sembla que algunes imatges les van tirar pel precipici i altres les van cremar davant l'església. Es van destruir la imatge principal del cambril, la Mare de Déu dels Dolors, que era una imatge vestida, i els dos àngels custodis que hi havia a cada costat del cambril. Actualment es conserven les imatges de Santa Llúcia, els Sants Metges Cosme i Damià, Sant Roc, Santa Rita i Sant Sebastià, totes de talla de fusta policromades de principis del segle XX. Aquest santuari ha sigut un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn.
El 15 de setembre es celebra la festa de la Mare de Déu de les Espases, a la que assisteixen els veïns el diumenge sobre més proper a la data. El culte a la Mare de Déu dels Dolors s'estengué amb força durant els segles XVIII i XIX.
