Santuari de la Mare de Déu de les Esposes Sant Julià de Cerdanyola

Berguedà
Carretera BV 4021 km. 3
Al peu de la carretera a Sant Julià de Cerdanyola

Coordenades:

42.22664
1.88524
408006
4675542
08903-4
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Neoclàssic
XIX
1858
Bo
Legal
BCIL. NN. SS. 16/11/2005
IPAC
Fàcil
Religiós
Privada
00DG07F00DG07F
María del Agua Cortés Elía. OPC

El Santuari es troba al peu de la carretera que porta a Sant Julià de Cerdanyola des de Guardiola. L'edifici ocupa, junt amb una petita plaça d'entrada, un relleix encinglerat, a un congost al peu de la carretera, s'adapta al desnivell de la muntanya al peu d'un precipici. Aquest lloc està obert a una extensa panoràmica en direcció a la vall de Bastareny. L'edifici és de planta rectangular, d'una nau orientada cap a llevant, amb un absis que té un lateral en forma semicircular i l'altre formant angle recte. Està coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab, mentre que a l'interior és de volta de canó amb llunetes i amb arcs torals i al primer tram de la nau, sobre la porta, s'hi troba el cor. La façana principal té un campanar d'espadanya sobre el carener, cobert amb teuladeta amb una creu a sobre i que alberga una campana, i que es va construir a finals del segle XX. La porta principal és adovellada, amb la inscripció 1858 a la dovella central; hi ha una rosassa just a sota del campanar i una placa commemorativa al costat de la porta. Els murs són de paredat unit amb morter de calç i amb una capa que uniformitza, amb cantoneres ben escairades. A l'interior, l'altar separa un espai que serveix tan per accedir al cambril de la Mare de Deu com fa funcions de sagristia; no presenta decoració interior remarcable.

Sembla probable que en aquest lloc hi hagués un dels fars de la vall del Llobregat, que permetien la transmissió de novetats connectant Sant Llorenç amb la vall del Bastareny. El nom de Les Esposes s'ha interpretat com una derivació, ja que també s'havia conegut com Mare de Déu de les Espases, ja que la imatge que hi havia anterior a la Guerra Civil era la d'una marededéu dels Dolors, asseguda amb Jesús mort als braços i que portava un cor amb espases clavades, per això la gent li deia la marededéu de les Espases. L'evolució del nom va crear la tradició de les esposes.

L'església es va construir el 1858, tal i com consta a la porta, tot i que alguns elements fan pensar en l'existència d'un edifici anterior. El santuari sembla que es va construir a partir d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori; els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, aprofitant un lloc on ja hi havia una petita capelleta de pedró dedicada a la Mare de Déu. La podem situar dins el corrent neoclàssic tardà rural. L'església també va patir durant la Guerra Civil, sembla que algunes imatges les van tirar pel precipici i altres les van cremar davant l'església. Es van destruir la imatge principal del cambril, la Mare de Déu dels Dolors, que era una imatge vestida, i els dos àngels custodis que hi havia a cada costat del cambril. Actualment es conserven les imatges de Santa Llúcia, els Sants Metges Cosme i Damià, Sant Roc, Santa Rita i Sant Sebastià, totes de talla de fusta policromades de principis del segle XX. Aquest santuari ha sigut un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn. El 15 de setembre es celebra la festa de la Mare de Déu de les Espases, a la que assisteixen els veïns el diumenge sobre més proper a la data. El culte a la Mare de Déu dels Dolors s'estengué amb força durant els segles XVIII i XIX.

DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.