Les Guixeres
Capolat

    Berguedà
    Es troba a la zona de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat.
    Emplaçament
    Al costat d'una pista que s'agafa al trencant de Ca la Bruta, en la carretera de Berga a Sant Llorenç.

    Coordenades:

    42.09709910085
    1.7689973003991
    398206
    4661290
    Número de fitxa
    08045 - 104
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX - XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    000904600CG96B0001UZ
    Autoria de la fitxa
    Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà

    Casa amb planta rectangular adossada a un marge. L'edifici principal té planta baixa, pis i golfes amb una distribució interna a base d'envans. La coberta és a dues aigües amb el carener orientat d'est a oest. Al nord hi ha una estructura adossada, que inicialment funcionava com a pallissa i que ara forma part de l'habitatge. Al mur sud, en canvi, hi ha les corts adossades.

    L'edifici principal és el més alt, en canvi, els annexos dels dos costats són més baixos. Els murs de l'edifici tenen un gruix de 52 cm i estan construïts amb pedres sense treballar, de diferents formes i mides, que estan units amb fang. Els envans, en canvi, estaven fets per un encanyissat arrebossat de guix. Les cantoneres de l'edifici original fins al primer pis estan formades per grans pedres només desbastades, però les de la resta de l'edifici són de grans carreus de pedra tosca.

    La porta principal té el marc format per un arc rebaixat de maons a plec de llibre, que es recolza sobre muntants d'aquest material. Les dovelles són paral·leles i l'intradós pla de fusta. Les finestres tenen muntants de maó massís i arc rebaixat de maó de pla que en unes reformes del segle XX va ser canviat per una llinda de fusta. La teulada de l'edifici és de teula àrab.

    A les golfes es conserva un fragment de teula de l'edifici que porta gravada la inscripció "1854 estaba traba..."

    Al jardí de la casa hi ha un fragment de l'antiga pica de la casa, trencada al moment de desmuntar-la. Està buidada en un bloc monolític de calcària. Té un gruix de 22 cm i el buidatge té una profunditat de 6,5 cm. Els murs de la pica tenen un gruix variable entre 13 i 7 cm.

    La primera menció documental de la casa és el 1856, on Maria Garcia apareix com a usufructuària de la Guixera, també anomenada Cal Miquel i Martí Garcia, guixer de Capolat, com a propietari d'aquesta (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). En un document del 11 de juny de 1873 Pere Garcia i Piques, traginer de Berga, fa inventari dels bens del seu pare, Ramon Garcia i Farràs. En ell consta la casa de la Guixera, amb un nom diferent, Cal Pera, situada en el terme de Capolat. (ACBR. Notarials. Antoni Pedrals, 1873, pàg. 283).

    Les estructures també mostren diferents moments constructius. El més antic és del segle XIX i consta de la casa principal, adossada a un marge. El seu interior estava compartimentat per un envà que separava dos espais amb un cert desnivell. En una segona fase de cronologia similar s'eleva la casa dos nivells. En el primer pis s'hi instal·len dues habitacions amb una porta d'accés des de l'exterior, en el mur de ponent i una escala d'accés a les golfes. També es reforma el seu interior i el cos del forn s'adossa al mur de llevant, al costat de la porta.

    Entre els segles XIX i XX s'adossa al mur nord un annex, amb els estables a la planta baixa i la pallissa a la primera planta. També s'instal·len unes corts a nord i sud de les estructures ja existents.

    CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.

    CORTÉS, Maria del Agua. (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.