Forns de guix de les Guixeres
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Estructura composta per dos forns de guix, l'un al costat de l'altre, que estan adossats a un marge. Els dos tenen la boca orientada al sud-oest. Els murs estan fets de pedres de diferent tipus: sorrenca, tosca, calcària i guix.
El forn del costat nord-oest sembla més antic i consta d'una cambra de planta rodona, de 2,20 m de diàmetre, encabida en una construcció quadrangular. Els murs tenen un gruix d'aproximadament 70 cm i la part baixa està excavada en la roca. Actualment, l'estructura es troba parcialment enrunada.
El forn del costat sud-est sembla posterior a l'anterior. La cambra de cuita, en aquest cas, té una forma el·líptica amb una mida de 2,80 m x 1,50 m i es troba dins d'una estructura de planta rectangular. El forn està construït sobre un llit de guix. La porta té un arc apuntat, pràcticament triangular, fet amb dovelles bastes. A l'interior hi ha una graella amb 5 barres de ferro de diferent gruix reaprofitades d'altres usos.
Història
El topònim de la Guixera ens està parlant que ens trobem en un lloc on es produeix guix. L'obtenció de guix i calç va ser una pràctica habitual en els llocs on hi havia pedra calcària. Normalment, els forns es construïen a prop de les seves respectives pedreres i sempre més avall d'aquestes, així la càrrega resultava més fàcil. Els forns s'omplien fent una falsa cúpula recolzada sobre una banqueta que es trobava a la part inferior, deixant espai a sota per la fogaina. A sobre de la volta s'anaven col·locant diferents filades de pedra. El forn es carregava deixant forats entre les pedres perquè el foc pogués pujar i coure tota la pedra. A la cambra de foc s'encenia el foc i un cop aconseguida la temperatura adequada es tapava la boca per mantenir-lo calent. Després es deixava refredar la càrrega i s'esbotzava per la boca del forn i es recollia amb pales.
Dels dos forns conservats en aquest punt de la guixera, el més antic és el del costat nord-oest, possiblement del segle XVIII. És possible que en començar-se a degradar aquest forn decidissin construir-ne un de nou al costat, fet que ja hauria succeït al segle XIX-XX.
Bibliografia
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.
