L'Ametlla de Merola Puig-reig

Berguedà
08736- L'Ametlla de Merola
km 75,5 de l'antiga carretera C-1411a

Coordenades:

41.90791
1.88334
407387
4640155
08175-154
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
Popular
Historicista
XIX-XX
Bo
Inexistent
sí, IPA 3652
Social
Privada
Varis propietaris
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

La colònia es va construir a la riba dreta del riu i més concretament en un dels seus meandres més singulars que ha permés al llarg de més de 140 anys el seu aprofitament com a amplia i fructífera zona d'horta. A la zona central d'aquets espai pla s'hi asenta la colónia obrera (habitatges i serveis) a redós de la qual s'esten l'ampli espai industrial. Fora del nucli central, al peu de la carretera d'accès s'hi ha construit recentment lazona esportiva (tenis, futbol sala, frontó i basquet). Els carrers, convertits recentment en illa devianants, formen una reticula ordenada i s'obren forman tres places: la del mercat, la de l'Església i la del Teatre on es concentren els edificis d'oci, el quel i dona nom i que durant molts anys fou també cinema, el cafè, la biblioteca, i els esapis de l'antiga escola, onvertits en locals socials de l'Associaicó de Veïns, colla gegantera, grup de Joves, La Llar d'Avis i la biblioteca convertida en centre de noves tecnologies. A diferencia d'altres colònies, en l'Ametlla mai va haver muralla, aquesta va ser substituïda per un canal que envolta el conjunt, i l'aïllament estava garantit degut a la llunyania de la carretera i el ferrocarril.
La població de l'Ametlla de Merola no arriba als 400 habitants que mantenen actiu un extens programa de festes iactivitats, algunes més que centenaries; la seva Associaicó de Veïns ha fet possible la recuperació del nucli urbà i el manteniment de la identitat i l'activitat cultural.

La colònia de l'Ametlla de Merola està regulada pel "Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat"; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Els Plans directors urbanístics estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori. Els plans estableixen determinacions que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).

L'Ametlla de Merola és un nucli d'uns 300 habitants situat a la vessant meridional de la comarca del Berguedà. L'origen de l'Ametlla és remunta a l'any 1832 , al molí d'en Josep Comas i Ametlla, amb una petita fàbrica de màqui nes de cardar. L'any 1873, la fàbrica es va completar. Es va construir el canal i el Carrer Vell. En aquells moments hi ha 90 pisos i la "Casa de les Noies" amb cabuda per a 150 persones, menjador, cuina i dormitoris. A la Colònia hi treballen 500 persones.
Es construeix l'església entre el 1875-1882, els nens tenen un mestre , i així l'amo va convertint el que era una zona verge en un poble com a tal, dotat de serveis (botiga, teatre, cafè...) fins als nostres díes.
Tota la colònia s'anirà construint paulatinament a partir de l'any 1880, sent el carrer Montserrat l'ultim a fer-se l'any 1928.L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc, la Colònia. Aquella incipient activitat económica coincideix en l'època que el tèxtil arrencava a Catalunya.

VV.AA: L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004.
R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d
I. TERRADAS SABORIT. "Dades històriques de L'Ametlla de Merola". Ametlla de Merola.1978.
I. TERRADAS SABORIT. "De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència". L'Avenç. Barcelona.1980
I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979
I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994.
R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000.
CLOTET, D. I SERRA, R. "Els pisos", a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60
VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa
VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona
TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.