Resclosa i canal de l'Ametlla de Merola
Puig-reig

    Berguedà
    Camí de la Resclosa, 08736-L'Ametlla de Merola
    Emplaçament
    L'Ametlla de Merola

    Coordenades:

    41.91109
    1.88342
    407398
    4640507
    Número de fitxa
    08175 - 111
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 7403025DG0470S0001HK
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    La resclosa i el canal actuals són fruit d'un seguit d'obres que tenen com a punt de partida l'estructura hidràulica d'un vell molí fariner que funcionava des de començaments del s. XIX. Amb el pas dels anys i amb la concessió d'aprofitament hidràulic augmentada per a usos industrials, es construeix el nou canal o rec que, seguint les corbes de nivell i la forma del meandre del riu, porta l'aigua des de la resclosa fins a la turbina. La resclosa, una imponent estructura de pedra i formigó de finals del s. XIX, també substituí la vella de fusta. L'obra d'enginyeria hidràulica fou autoritzada per l'enginyer encarregat del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre el terreny el projecte de resclosa i embassament, i inspeccionava la seva construcció.

    La resclosa i el canal són claus en el sistema de funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interesos del sector minihidráulic a Catalunya.

    L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc: La Colònia. La fàbrica va tancar portes l'any 1999.

    VV.AA (2004): L'Ametlla de merola, L'EROL núm especial.
    SERRA, Rosa: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d
    TERRADAS SABORIT, I. (1978)."Dades històriques de L'Ametlla de Merola". Ametlla de Merola.
    TERRADAS SABORIT, I. (1980)."De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència". L'Avenç. Barcelona
    TERRADAS SABORIT, I. (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona.
    TERRADAS SABORIT, I (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa
    SERRA, Rosa (2000).. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial.
    TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.
    VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.