Fundació Vidal
Puig-reig
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'edifici del Patronat es un edifici de planta baixa i pis, amb dues façanes més, una lateral que dóna al carrer de Sant Josep, i la posterior oberta a les pistes pertanyent a la Fundació, totes dues seguint la mateixa distribució que la principal pel que respecta a l'alçat, que dona a la plaça de la colònia. La planta, amb tres cossos rectangulars de diferents mides, el principal col·locat en paral·lel a la plaça, i tots tres cossos conformen la façana principal, decorada amb diferents figures geomètriques fetes amb estries, com ara rectangles concèntrics, circumferències i altres formes irregulars, i destaca el frontó amb la inscripció FUNDACIO VIDAL, i al primer pis una fornícula amb una imatge escultòrica de la Immaculada Concepció.
La façana posterior del cos central també està dividida en dos pisos, amb cinc grans arcs de mig punt a la planta baixa i per una balconada amb una balustrada al primer pis. Pel que fa a l'interior, l'accés es realitza a partir d'un ampli vestíbul, que condueix al cinema i al bar Juventus, i d'una elegant escala que porta al pis superior on hi ha la biblioteca, les aules de l'escola de nens i les dependències que avui formen el Museu de la Colònia Vidal.
L'edifici de la Fundació Vidal es la seu del "Patronato Vidal para la Cultura de la Juventud Obrera", una fundació on podien inscriure's els joves obrers de la colònia i els de la fàbrica que la família Vidal posseïa a Navàs. Vicenç Vidal i Casacuberta partia amb un capital de cent mil
pessetes per bastir l'edifici, i cinquanta-mil pessetes més per adquirir béns mobles per a l'interior, com ara taules, cadires, llibres, etc.
Història
Jubilat de totes les responsabilitats empresari als Vicenç Vidal i Casacuberta, aquest va continuar amb la seva tasca social que havia iniciat al 1930 amb la construcció del Casal de la Dona i anys més tard amb l'església (1942, amb la creació d'un centre per a joves, una casa e cultura, esport i d'oci, sempre dins des d'un punt de vista cristià: el 1945 neixia el Juventus, una institució benèficodocent posada sota la direcció del jove mestre Lluís Badia Torres. Les classes es van iniciar a un pis de la plaça de la Puríssima amb catorze alumnes, que foren els primers en estudiar en aquesta Escola per a Joves Obrers. També acollia la formació d'equips de futbol i bàsquet, i altres activitats culturals, com ara un grup de teatre.
Totes les activitats culturals depenien de Esteve Camprubí i Mercader (1885-1969), que des del 1926 exercia de mestre de nens a la colònia. Ara, a part d'aquesta tasca, va esdevenir bliotecari i director de la coral, malgrat continuar amb les seves aficions personals, que eren la composició musical i la poesia.
Bibliografia
VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga
VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga
R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d.
PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic.
R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial.
R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a "Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya", Terrassa.
CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig.
DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa.
DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa.
TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial
