Fàbrica de Cal Vidal

Puig-reig

La fàbrica no es va posar en marxa fins l'any 1901, tot i que des del 1896 ja es treballava en la construcció de la resclosa del canal. Al primer pis s'instal·laren les contínues i el retort, i al segon pis, sota teulada, les selfactines i els aspis. S'hi filava i teixia cotó que procedia d'Amèrica,
Índia i Egipte, i que arribava a la colònia gràcies a la disponibilitat d'un abaixador a la línia ferroviària Manresa-Berga, inaugurada al 1887. Les bales de cotó s'enmagatzemaven a la planta baixa de la fàbrica, a prop de les naus on hi havia el batan, les cardes, els manuars i les metxeres. La primera ampliació important es del 1920 augmentant en un pis les naus, construint el cos central i canviant la coberta.
L'enginyer de la família, Vicenç Vidal i Casacuberta, germà de l'hereu, va ordenar la
instal·lació de diferents tipus de telers mecànics, estrets i amples, de garrot i d'espasa, i més tard els automàtics Rutti, a la planta baixa d-aquest cos. D'altra banda, al segon pis es feia el procés de preparació del fil, amb els ordidors, les màquines de nuar i les d'omplir les bitlles. Totes aquestes ampliacions, fruit d'una evident millora econòmica de l'empresa suposarien l'incorporació de més treballadors. Per tant, podriem dir que el recinte fabril que es pot veure avui en dia es el resultat de les múltiples modificacions que ha patit al llarg de la seva història.