Resclosa i canal de Cal Vidal
Puig-reig

    Berguedà
    Carrer de la Fàbrica, Cal Vidal, 08692-Puig-reig
    Emplaçament
    Fàbrica de la Colònia Vidal (recinte fabril)

    Coordenades:

    41.94217
    1.88163
    407295
    4643960
    Número de fitxa
    08175 - 106
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Popular
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08174A004000400000HD
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    La resclosa de cal Vidal , obra de pedra i formigó, té una alçada de 17,56 m, i el seu canal de derivació 135 m de llarg, 1 m d'ampla i 0,40 de profunditat. Amb aquestes dimensions s'obté una força de 502 CV amb un aprofitament hidràulic d'uns 3000 l/seg.
    El canal, avui totalment automatitzat, porta l'aigua a les turbines (dues turbines verticals Francis de 795CV i 110CV que foren instal·lades el 1942, amb un aprofitament hidràulic de 5.150 l/seg.

    La turbina de cal Vidal està en actiu i està connectada a la xarxa elèctrica. La visita al Museu de la Colònia Vidal permet veure de molt aprop la resclosa, el canal i les turbines.
    La resclosa i el canal són claus en el sistema de funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interessos del sector minihidráulic a Catalunya.

    La fàbrica es posa en marxà l'any 1900, però anteriorment s'hagué de construir (a partir de 1894) una resclosa de 17 metres d'alçada (la més alta de la zona) i un canal de derivació que permetessin aprofitar l'aigua del Llobregat com a font d'energia. El canal feia arribar l'aigua fins la turbina i aquesta transformava la força de l'aigua en energia mecànica que es distribuïa per tota la fàbrica mitjançant el sistema de l'arbre dret. Més endavant, a finals dels anys vint del segle XX, es modernitzà aquest sistema instal·lant un alternador al costat de les dues noves turbines model Francis. D'aquesta manera, l'energia que feia moure la fàbrica deixà de ser mecànica per esdevenir electricitat.

    VV.AA (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga
    Josep CAMPRUBI (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga
    R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d.
    R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial.
    R.SERRA (2002): La Colònia Vidal, a "Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya", Terrassa.
    CLUA, J. (1994) Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. esi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig.
    CLUA, J. (1992)La concessió del salt d'agua de cal Vidal, a l'EROL39, Berga, p. 13-16.
    DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa.
    DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa.
    CLOTET, D i SERRA, R: (2005) "L'aigua com a font d'energia", a Històries el riu. El llegat de les colònies textils, Regio7, p. 8-10
    TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.
    ALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.