Casal de la Dona de Cal Vidal
Puig-reig

    Berguedà
    Carrer de Sant Josep, Colònia Vidal, 08692-Puig-reig
    Emplaçament
    Colònia Vidal

    Coordenades:

    41.94283
    1.84468
    404233
    4644074
    Número de fitxa
    08175 - 137
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Historicista
    Any
    1930
    Alexandre Mª Tintoré Oller
    Estat de conservació
    Regular
    Cobertes, obertures molt deteriorades; espais interiors i patis necesiten neteja i condicionament.
    Protecció
    Inexistent
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.:7102001DG0470S0001AK
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    Edifici destinat a l'escola-convent per a noies de la colònia tèxtil, obra del arquitecte Vives Figuerola. En aquest edifici es barregen formes del classicisme amb materials moderns i d'arrel popular, com el maó i el ciment o les rajoles. Cabria destacar a la façana principal la porta d'entrada, que reflecteix clarament aquest eclecticisme, com a l'eix de simetria de l'edifici i, a banda i banda d'aquesta, les filades de finestres, en forma d'arc de mig punt a la planta superior i rectangulars a la planta baixa, totes amb porticons de fusta.

    El Casal de la Dona fou dissenyat per l'arquitecte Alexandre Mª Tintoré Oller, alumne de dibuix de Josep Mª Jujol

    Tan bon punt la fàbrica es posà en marxa també es començaren a construir els primers habitatges i el primer carrer de la colònia, el carrer de Sant Ignasi, encara existent. Cal Vidal presenta la singularitat que els habitatges -més grans que a la majoria de colònies; tenien uns 75 m2-, els serveis i els equipaments de la colònia queden força allunyats de la fàbrica i el riu. La part de la colònia on els treballadors passaven les (poques) hores lliures que tenien queda molt ben delimitada de la part on els obrers havien de fer la jornada laboral. Aquesta separació era positiva per la "qualitat" de vida dels treballadors. Amb els pisos allunyats de l'espai industrial s'estalviaven haver de sentir, constantment, el soroll dels telers i haver de patir la fredor i la humitat de la proximitat del riu. A més, a Cal Vidal, al contrari d'altres colònies, no hi havia muralles.
    Pas a pas, els diferents hereus i amos de Cal Vidal anaren dotant la colònia de més i millors serveis: forn de pa, peixateria, carnisseria, economat, cafè, safareig comunitari, dutxes comunitàries, horts, oficina de la Caixa de Manresa, escola, etc. Del conjunt de serveis i equipaments per a ús dels treballadors de Cal Vidal destaquen, especialment, el Casal de la Dona, un gran edifici construït a principi dels anys 30 i que fou un convent de monges que acollia, també, la guarderia, l'escola de les nenes i una residència per a noies joves; el teatre, inaugurat el 1947 i que fou construït com una rèplica en petit, del Gran Teatre del Liceu; la biblioteca, també del 1947 i la nova església (la vella estava al costat de la fàbrica i fou cremada durant la Guerra Civil), d'estil neoromànic, construïda el 1942.

    VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga
    VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga
    R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d.
    PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic.
    R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial.
    R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a "Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya", Terrassa.
    CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig.
    DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa.
    DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa.
    TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial