Festa Major d'Òdena
Òdena
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Malgrat el patró d'Òdena és Sant Pere Apòstol, des d'antic la festa major es celebra a l'entorn de la festivitat d'un dels co-patrons, Sant Pere Màrtir.
Possiblement el fet de celebrar la Festa Major a l'abril, en compte de fer-ho al juny, té una explicació simplement econòmica i d'ajust del calendari de treball del camp. Hem de pensar que al juny comença una de les feines més grosses per als pagesos: el segar. A finals de mes l'activitat era frenètica i els pagesos tenien unes setmanes de molt treball que començaven amb la sega i acabaven al juliol amb el batre a les eres. És lògic pensar que no estaven per massa festa.
Així Sant Pere Màrtir ha mantingut el protagonisme de ser el titular de la Festa Major; i disposa d'una programació ja tradicional i arrelada al calendari festiu que es basa en diversos actes omnipresents: concurs de colles sardanistes, gran premi ciclista, la porronada, la proclamació del pubillatge i el ball de crespelles i els partits de futbol.
La Porronada es va crear el 1990 com a substitut del castell de focs que tancava la Festa Major, , ja que la nul·la afluència de públic d'aquell any a l'acte va fer decidir a la regidoria de festes que calia cercar quelcom més atractiu, més econòmic i que al mateix temps servís per a fer el tancament de la festa. Es va pensar que havia de ser un acte gastronòmic, molt popular, que impliqués directament la gent en aportar-hi quelcom. Així, es va convidar als diferents vinaters del poble que duguessin una garrafa de vi o mistela d'elaboració pròpia. Aquests vins i misteles es van servir amb porrons amb el nom de la casa que els havia elaborat. També es va fer una crida a través de les entitats perquè animessin al públic en general a cuinar plats i postres que es disposarien en taules per ser tastats per tothom. La mateixa crida també es va adreçar als bars i restaurants. Així s'ha mantingut aquest acte fins ara uns anys amb més o menys participació que els altres, però en general ha obtingut una bona acollida.
Després, alguns anys s'ha complementat altre cop el tancament de la festa amb castell de focs o amb una tirada de trons.
Història
Sant Pere Màrtir. Com a tall d'exemple, al segle XVIII, quan es van inaugurar les obres de construcció d'un nou temple parroquial a dalt el castell d'Òdena, que substituïa un d'anterior amb basament romànics, es van programar un conjunt d'actes festius i litúrgics centrats en les festivitats dels copatrons, Sant Sebastià al gener i Sant Pere Màrtir a l'abril, en el decurs de la festa major, que ja aleshores es celebrava en aquesta data. El 23 de gener de 1736 es va dir la primera missa a la nova parroquial i el 29 d'abril, durant la Festa Major, es va beneir la totalitat del temple. Es van fer tres dies de festa, amb música d'orgue i solemnes sermons. "Tots tres dias hi hagué foch, çó és Carretillas, Rodas Cuets Voladors, Trons y tot en abundancia ab molts ciris a l'altar".
Tot i que l'any 1996 es va incorporar una programació d'actes festius a l'entorn del 29 de juny, Sant Pere Apòstol, en honor del patró de la localitat, s'han mantingut les festes dels co-patrons Sant Sebastià i Sant Pere Màrtir.
Bibliografia
MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): "Òdena comptava a principis de segle amb unes infraestructures socials envejables", Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 17, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.7-8.