Els Gegants Cristians
Sitges

    Garraf
    L'antic escorxador
    Emplaçament
    Antic escorxador, C./Joan Maragall, 36. Sitges 08870

    Coordenades:

    41.2371
    1.81581
    400765
    4565754
    Número de fitxa
    08270 - 664
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1897
    Taller El Ingenio
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sitges, Pl Ajuntament s/n, Sitges 08870
    Autoria de la fitxa
    Laia Massansalvador Soler

    La parella de gegants cristians encarnen a Jaume I el Conqueridor i una dama de l'època. Jaume I llueix una corona comtal ornada amb pedres de diferents colors, un ceptre representant el Regne de Catalunya i Aragó, una espasa de guerrer, una túnica i una capa. La geganta llueix una diadema, una mà subjectant-se el vestit i a l'altra un ram de flors. Els noms dels gegants són diversos: per la geganta, Maria Rosa, Montserrat o Tecla i pel gegant Jordi o Bartomeu. Els anomenats gegants vells de Sitges tenen una alçada de 420 cm ell i 410 ella i pesen 113 kilograms cadascun.

    A final del segle XIX es van replicar els gegants, el taller El Ingenio va prendre com a model i motlle els bustos dels mateixos gegants i en va construir uns d'iguals però amb menys pes.
    Les coordenades de situació corresponen a l'antic escorxador on es guarden els gegants.

    Al 1827, es va crear una comissió que va encarregar la construcció dels nous gegants als senyors Eusebi Vidal, Joan Marsal i Brunet, Santaliestra (vestuari), Sala (ornamentació), J Escalés i Lluís Labarta i Grañe, a través del taller El Ingenio de Barcelona. La parella de gegants va sortir per primera vegada durant la Festa Major de 1897 i les cròniques de l'època parlen de la problemàtica que suposava el gran pes dels gegants a l'hora de passejar-los. Al 1902, els gegants van participar en les Festes de la Mercè, a Barcelona, i van guanyar la medalla d'argent com a premi pel seu vestuari. La gesta es repetir a la Festa Major de 1920. Seguint els passos de la història, al 1931, el gegant de Sitges va sortir al carrer sense corona i amb un mocador lligat al cap. Durant els anys de la guerra civil espanyola no hi va haver Festa Major, però en acabar la guerra, ja iniciada la dictadura, el gegant hagué de lluir un prim bigoti enlloc de la barba que lluïa fins llavors. El mateix any, la Colla Jove va inaugurar una nova manera de fer ballar als gegants al so de la gralla i amb qualsevol tipus de música; fins aquell moment els gegants seguien la cercavila caminant. La mateixa Colla Jove, va decidir que lluirien camises blaves o grogues en funció de si duien el gegant o la geganta, tots ells duien la faixa vermella i els pantalons blancs. Al 1955, els gegants de Sitges van estrenar vestits nous, el dissenyador fou Artur Carbonell que es va inspirar en l'estil del segle XV. El 25 de Maig de 1997 van celebrar els seus primers 100 anys d'història i l'ajuntament de Sitges decidí donar el nom de Gegants de Sitges a un carrer situat al sector de les Cases Noves.

    AAVV (2001). "Sitges, l'encant de la tradició". Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges.