Cova Bonica

Vallirana

Cavitat aïllada de grans dimensions a la que s'accedeix per un carrer en mal estat de conservació que es troba tallat al trànsit. Es tracta d'una cova formada per una cambra principal i dues cambres més petites situades a la banda dreta d'aquesta, i separades per formacions estalagmítiques d'uns 3 metres d'alçada, amb una gran obertura d'entrada. S'han excavat uns 57 metres quadrats d'un total de 230. Inicialment, l'excavació d'aquest jaciment es va fer sense considerar estratigrafies, establint la seva cronologia mitjançant l'estudi de les tipologies i decoracions de les ceràmiques estudiades per V. Baldellou (1974) i en els inventaris fets durant les intervencions clandestines del sr. Aznar (1978-1984). Destaquen fragments de ceràmica cardial, restes òssies humanes, faunístiques i indústria lítica. Pel que fa a la ceràmica es divideix en decorada i llisa, amb quatre formes ornamentals bàsiques: impressions cardials, impressions diverses, incisions i acanalats. El material lític està format per uns quants esclats de sílex i fulles, un nucli de jaspi i destrals polides. Quant a la indústria òssia s'hi trobaren diversos punxons i espàtules. A part, hi havia un anell de petxina, un fragment de braçalet de pectunculus, una fusaiola de terra cuita i un punyalet de bronze. La campanya de l'any 2009 estava dedicada a avaluar la potencialitat estratigràfica del jaciment. Es portaren a terme dos sondeigs de 2x1 metres, en direcció nord-sud, un excavat a la zona on va intervenir en Serra-Ràfols l'any 1936 i l'altre a la cambra lateral on excavà Aznar. Es documentà un nivell d'ocupació neolític amb materials ceràmics, lítics, de fauna i d'ornament, una estructura de combustió i dos forats, possiblement de pal. Entre els anys 2010 i 2011 es va excavar en extensió el jaciment per tal de continuar amb l'avaluació de la seva potència estratigràfica. Es va documentar l'extracció minera de sal de llop, que hauria malmès el jaciment arqueològic. Els materials ceràmics recuperats corresponen a diverses èpoques històriques, tot i que majoritàriament s'atribueixen al període baixmedieval i modern en els nivells superficials. També es documentaren fragments ceràmics de vores de carenes altes i restes òssies que podrien correspondre a la fase sepulcral del Neolític final-Calcolític, així com altres materials datats dins del període del Neolític antic. La campanya arqueològica realitzada entre els anys 2012 i 2013 va continuar amb l'excavació en extensió del jaciment, amb l'objectiu de documentar noves zones de la cavitat. Es continua l'excavació a la Sala Principal i la documentació de la columna estalagmítica de l'extrem nord-est. Entre d'altres es van localitzar materials arqueològics prehistòrics i també d'època moderna (segle XVIII i XIX), fet que corroboraria l'ocupació de la cova durant aquest període. També es van localitzar fragments ceràmics del Neolític antic cardial i restes humanes. Alhora s'inicia un sondeig exterior a la zona d'entrada i es millorà l'accés a l'interior de la cavitat. En general, les intervencions arqueològiques dutes a terme al jaciment han permès establir que les restes documentades són de les més antigues corresponents al neolític que s'han trobat a la península Ibèrica. Corresponen a sis individus inhumats col·lectivament amb els seus objectes domèstics i restes d'animals (sobretot cabres i ovelles), datats fa 7400 anys.