Conjunt carrer Coscoll
Olesa de Montserrat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer que forma part del nucli d'origen baix-medieval de la vila d'Olesa, tot i que ha estat substancialment transformat en els anys posteriors. S'hi poden distingir dos sectors. El primer comprèn les cases amb números parells, des del carrer Forn fins el núm. 14 del carrer Coscoll. Es un conjunt d'edificis que tenen en comú la uniformitat d'alçades, en una prolongació de les façanes de la Plaça de les Fonts. Com a elements singulars destaquen dos arcs de pedra que resten als portals dels habitatges núms. 2 i 4, i una finestra gòtica restaurada al núm. 2. El segon sector comprèn el conjunt de sis edificis d'habitatges amb números senars (del 23 al 35) fins el carrer Argelines. D'aquest conjunt en destaca una mateixa composició a les façanes dels sis habitatges, que formen part d'una operació conjunta feta a finals del segle XIX. L'alçada també és uniforme. Pel subsòl d'aquest carrer hi discorre una de les antigues mines d'Olesa.
Història
Olesa va anar creixent des del nucli originari de la sagrera en cercles concèntrics. Al segle XIV, arran del decret de Pere III el Cerimoniós, com moltes poblacions catalanes construeix una muralla més àmplia que inclou els nous barris que havien sorgit. Aquest nou recinte constava probablement dels portals del Coscoll, de les Hortes (a la plaça de les Fonts) i un altre que hi havia al carrer Hospital. Els carrers Ample i de la Creu Reial formaven part d'aquest nucli baix-medieval i les seves cases devien constituir el límit oriental del recinte. En els segles posteriors el recinte s'amplià i va quedar amb els 4 portals més coneguts: el de Santa Oliva (en el camí ral que venia de Vacarisses i Terrassa), el de can Carreras (documentat per primera vegada el 1548 i situat al final del carrer de l'Església), el de les Hortes, i el d'en Coscoll (documentat per primera vegada el 1560 i situat al final i a l'esquerra de dit carrer). Del portal de Coscoll en resten encara alguns carreus al final del carrer. Possiblement hi havia un cinquè portal, però no se sap amb certesa.
Bibliografia
GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa C-03
MAURI, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Quaderns d'Olesa, Ajuntament d'Olesa de Montserrat.
