Casol de Puigcastellet

Folgueroles

Jaciment ibèric situat a la part superior del turó de Puigcastellet, un dels primers enlairaments notables que limiten, per la banda de llevant, la Plana de Vic de les Guilleries. Es tracta d’un jaciment del tipus defensiu anomenat “de barrera”, amb una orientació nord-est/sud-oest i les estructures disposades linealment. Està format per un gran pany de muralla de 64,9 m de longitud per 2,5 m d’amplada, amb una torre central de planta rectangular atalussada situada a la banda sud-est, i 10 àmbits de planta rectangular i d’ús domèstic situats a la banda nord-oest. A l’extrem nord-oest de les estructures, davant dels àmbits situats en aquella zona, hi ha les restes d’un pati empedrat. El tipus de construcció està format per lloses irregulars de diverses mides, lligades en sec i disposades en filades desiguals. La cronologia del jaciment, establerta entre el tercer quart del segle III a.C. i principis del segle II a.C., ha estat confirmada per la troballa de dracmes emporitanes i de divisors de plata encunyats a Empúries, així com monedes d'imitació local, i també ceràmiques de vernís negre fabricades als tallers de Roses. La fortalesa només restà ocupada uns 50 anys, segons indiquen els estudis faunístics sobre les generacions d'animals criats a l'assentament. Es van constatar també dos moments d’ocupació de la fortalesa: una primera fase on l’ocupació fou pràcticament total i una segona fase en la que es produí un progressiu abandonament i reducció de l'espai ocupat en alguns àmbits. El Casol de Puigcastellet està relacionat amb el territori del poble íber de l'Ausetània. Cal relacionar l'abandonament de l'assentament amb les transformacions que comportà l'ocupació militar romana de la zona.