Pedrera de l'Arumí
Folgueroles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Explotació geològica situada a la banda de llevant del jaciment ibèric del Casol de Puigcastellet, en una zona boscosa. Tant s’hi pot accedir des de la banda del Casol com des d’un corriol que neix a la banda de llevant del solell de l’Arumí, a l’encreuament dels camins que porten a can Barretina i a Sant Julià de Vilatorta passant per can Garbells. El corriol s’enfila vorejant el torrent de les Costes i conserva diversos trams empedrats, tot i que l’abundant vegetació que cobreix la zona i els xargalls provocats per l’aigua l’han malmès i reduït considerablement. Està bastit amb pedra de diverses mides sense desbastar, disposada de forma plana o bé en plec de llibre. Es tracta d’una pedrera de pedra blanca molt dura, molt apreciada com a material constructiu de qualitat. S’hi observen grans blocs de pedra i diversos talls al marge del talús. També es conserven algunes empremptes de les eines utilitzades per a l’extracció de la pedra i les restes d’un mur de pedra seca, bastit amb grans blocs de pedra rectangulars disposats en filades. Aquest mur està situat al capdamunt del corriol empedrat, a l’entrada de la pedrera. Geològicament parlant, el terme de Folgueroles presenta una unitat molt homogènia i compacta de gres de gra fi i mitjà format durant el període de l’Eocè. Aquest material presenta unes tonalitats de color groguenc, verdós i blavós, i es caracteritza per la seva ductilitat i facilitat amb la que es pot treballar. Aquests trets fan que sigui un material molt apreciat per a la construcció i el modelatge d’obres artístiques. La pedra d’aquesta pedrera fou utilitzada en diverses construccions, com per exemple a l’església de la Mercè de Vic (actualment coneguda com església de Sant Antoni M. Claret i construïda per la colla de picapedrers d’en Parés), a la façana de la seu central de la Caixa de Manlleu de Manlleu (anys 60 del segle XX) o en la restauració de la façana de l’església barroca de la Pietat de Vic (després de la guerra Civil espanyola).
L’element està inclòs dins dels límits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.
Història
En el municipi de Folgueroles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. L’extracció i el treball de la pedra ha estat un dels oficis més arrelats al terme, sobretot entre els segles XIX i XX, arribant a ser la segona activitat econòmica del municipi després de l’agricultura. Les colles de picapedrers tallaven els blocs de pedra amb barrines i els treballaven fent-ne lloses, carreus o grava. Les extraccions de més bona qualitat s’utilitzaven per a la creació d’escultures i relleus. La coneguda pedra rossa de Folgueroles s’exportà des dels inicis a tot el país i també fora d’ell. En l’actualitat, el paisatge del terme és compost per diferents pedreres, majoritàriament en desús, algunes lligades històricament a les masies existents en el territori.
Bibliografia
MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 52, 149.
ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). Els picapedrers de Folgueroles. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 34, 148, 151, 156-157, 160, 175-176, 178.
