Dolmen de Puigseslloses
Folgueroles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Sepulcre megalític de planta trapezoïdal, orientat en direcció nord-oest/sud-est i amb unes mesures de 9,75 m de longitud, entre 2,7 m (al passadís) i 4,5 m (a la capçalera) d’amplada i entre 1,9 m (a la cambra) i 0,5-0,9 m (al corredor) d’alçada. Està format per vuit lloses de biocalcarenita de grans dimensions, anclades al sól del turó en posició vertical i amb la següent distribució: tres lloses a la banda de ponent, quatre lloses a llevant i una llosa al nord, que constitueix la llosa de capçalera. El sepulcre està organitzat en una cambra funerària, delimitada amb les lloses de majors dimensions, i el corredor que li dona accés, delimitat amb les lloses de menor alçada. No s’han conservat ni les lloses de coberta, que cobririen parcialment la cambra funerària, ni el túmul que envoltaria i suportaria tota l’estructura. D’entre les restes arqueològiques documentades en les intervencions que s’hi han realitzat destaquen restes òssies humanes (sense determinar el nombre d’individus), elements de sílex (puntes de sageta, ascles...), objectes ornamentals (denes i fragments de pulseres minerals i de petxines) i restes de contenidors ceràmics (ceràmica campaniforme).
El jaciment està adscrit dins del Neolític final-Calcolític.
Història
Es tracta d’un dels sepulcres megalítics més grans i coneguts de Catalunya, i veritable punt de referència en el paisatge de la Plana de Vic. Durant el segle XVIII, el sepulcre ja fou objecte d’atenció per part dels primers investigadors interessats en el megalitisme català. L’any 1922 fou objecte d’una intervenció arqueològica per part de la Secció d’Exploradors del Centre Excursionista de Vic, sota la direcció de J. Gudiol i J. Rius Serra. L’any 1961, R. Batista va realitzar un acurat estudi i aixecament planimètric i topogràfic de l’estructura. L’any 2000 fou objecte de dues intervencions de consolidació i restauració per evitar la seva progressiva degradació. Es recol·locà una de les primeres lloses del sector del corredor i es rehabilità la llosa de capçalera, que estava fracturada i que hagué de ser consolidada de nou l’any 2005. De fet, entre els anys 2005 i 2006, tota l’estructura fou consolidada i adequada al seu entorn mitjançant la subjecció de la llosa de capçalera amb uns anclatges de ferro, la construcció dels murs que l’envolten i el reompliment amb triturat de pedra d’aquest espai.
Bibliografia
CLOP GARCÍA, Xavier (2005-2006). Memòria dels treballs de consolidació i restauració Dolmen de Puig ses Lloses. Memòria núm. 6793. Consultat des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/7709
GAMARRA CAMPUZANO, Agustín; CLOP I GARCÍA, Xavier (2000). Sepulcre megalític de Puig ses Lloses-Folgueroles (Osona). Memòria núm. 3120. Consultat des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/7709
MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 84-85, 212, 346.
NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.02, PAP.02.
ORRIOLS, Gil (1993). “El dolmen de Puigseslloses”. La Falguera nº 4, p. 6.
ROVIRÓ, Xavier; PONCE, Santi; MORATÓ, David; ORRA, Ramon (2007). Els picapedrers de Folgueroles. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 17, 23, 162, 164.
TORRENTS, Ricard (1992). Ruta verdagueriana de Folgueroles. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 52-53.
