Carrer del Museu / carrer Nou
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El carrer Nou, situat al nucli antic de Granollers, va sorgir entorn del segle XVII a l’exterior del tram de muralla sud. Juntament amb el carrer del Museu conforma un eix transversal que separa l’antic nucli murallat de l’eixample del segle XIX.
Actualment el carrer presenta una barreja d’edificacions de diferents èpoques. Les més antigues són possiblement de finals del segle XIX i principis del XX. Una gran majoria, però, s’han edificat ja en èpoques més recents, en substitució de les originàries. Els edificis antics que s’han conservat i que presenten un cert interès patrimonial són els següents:
Carrer del Museu: cases 1 (catalogada), 2-4 (catalogada, entrada principal per carrer Barcelona), 24 (catalogada).
Carrer Nou: cases 3 (tipologia tradicional de planta baixa i dues plantes), 12 (catalogada, can Grivé), 14 (catalogada), 15 (tipologia tradicional de planta baixa i un pis amb frontó i baranes laterals), 17-21 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 23, 25, 27 (tipologia tradicional de planta baixa i pis), 31 (llibreria Carbó, rellotge de sol, 1930, catalogada).
Història
En un document de 1515 es fa referència a un Carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla (Pancorbo et alii, 2006: 83). Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou (Pancorbo et alii, 2006: 151).
Al començament del segle XX segons l’autor Amador Garrell al carrer Nou hi havia tres o quatre cases de senyors d'aspecte molt senzill, però que tenien espaiosos jardins amb sortida a la placeta del Peix (GARRELL, 1960).
A la dècada de 1940 i fins el 1965, el Museu de Granollers estava emplaçat a la casa Molina; és a dir, al carrer del Museu, on actualment hi ha el CAP. Més endavant es va traslladar a l’extrem del carrer Nou (cruïlla amb el carrer Anselm Clavé), a l’edifici actual, de nova construcció i inaugurat l’any 1976.
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
GARRELL I ALSINA, Amador (1960). Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), pp. 83, 151.
