Carrer del Museu / carrer Nou

Granollers

En un document de 1515 es fa referència a un Carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla (Pancorbo et alii, 2006: 83). Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou (Pancorbo et alii, 2006: 151).

Al començament del segle XX segons l’autor Amador Garrell al carrer Nou hi havia tres o quatre cases de senyors d'aspecte molt senzill, però que tenien espaiosos jardins amb sortida a la placeta del Peix (GARRELL, 1960).

A la dècada de 1940 i fins el 1965, el Museu de Granollers estava emplaçat a la casa Molina; és a dir, al carrer del Museu, on actualment hi ha el CAP. Més endavant es va traslladar a l’extrem del carrer Nou (cruïlla amb el carrer Anselm Clavé), a l’edifici actual, de nova construcció i inaugurat l’any 1976.