En un document de 1515 es fa referència a un carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla.
Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou.
Pel que fa a aquesta casa, d'estètica noucentista, sembla que fou construïda a la dècada de 1930. Segons dades del cadastre, es va bastir el 1930. Al segle XIX de la família granollerina Grivé n'havia sorgit una personalitat destacada: Martí Grivé i Cuní (Granollers, 1814 - Perth, Austràlia, 1886) que fou metge i sacerdot. Va exercir la seva activitat eclesiàstica com a bisbe de Perth, a Austràlia, on fou el primer a ocupar aquesta càtedra. Actualment en aquest edifici hi ha la seu de la Fundació Roure.
