Carrer d'Alfons IV
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud, seguint l’eix de l’antiga carretera de Barcelona a Vic. De fet, el carrer d’Alfons IV és un dels trams en què està dividida la carretera segons el nomenclàtor de carrers actual. De sud a nord, en el seu tram urbà està formada pels carrers Francesc Macià, Alfons IV, Anselm Clavé, Joan Prim i primer Marquès de les Franqueses.
Així doncs, la Carretera forma l'espinada de la població i ha estat tradicionalment un dels vials de més prestigi. Per això algunes de les edificacions eren de de més qualitat que en els carrers adjacents, amb cases de veïns més altes, construïdes a la segona meitat del segle XIX i principis del XX, en sintonia amb els corrents arquitectònics del moment. Però també hi trobem casetes unifamiliars de caràcter popular, més baixes i senzilles. En els darrers anys, però, moltes d’aquestes edificacions antigues s’han anat substituint. Els edificis que s’han mantingut i que tenen un cert interès patrimonial són els següents:
Números SENARS: cases 1-3 (edifici de can Bosch, era el ferrer de la plaça de la Corona), 15-17-19-21 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis, probablement de 1915), 33-35 (ca la Manada), 37-39 (tipologia tradicional), 47-49 (decoració esgrafiada modernista - noucentista, restaurada la meitat de la façana, cal Bort, carnisseria), 67-69 (can Blanco), 71 (can Pepet Carnisser), 77, 83, 87-89 (casa de veïns, 1928, ca l'Estanquer), 91.
Números PARELLS: cases 2 (edifici dels antics Jutjats que continua pel carrer de Castilla), 4, 6-8, 14, 22 (ca la Fustereta o ca la Rosa, botiga de queviures), 24, 40- 42 (ca la Verge), 44-46 (cal Marxant), 48, 64 (casa Trullàs), 66, 68, 72 (casa Pere Gendra), 82-86 (planta baixa i pis).
Història
La carretera de Barcelona a Vic va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer d'Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. A principis de segle XX ja es trobava plenament urbanitzat. Tradicionalment, molts granollerins han continuat anomenant aquesta via “la Carretera”. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.
L’autor García-Pey recull alguns aspectes anecdòtics referits a aquest carrer: El carrer d’Alfons IV baixa des de can Canut (la casa del baster de la plaça de la Corona (per la dreta) i can Bosch ferrer per l'esquerra fins arribar a la cantonada de ca l'Eloi. La Roser Carreras Clavell va posar estanc a la plaça Caserna 8, que després traslladà al capdavall de la carretera al carrer d'Alfons IV número 89, però va ser l'home el que es va conèixer amb aquest motiu. Les cases a les quals han estat aquesta gent, els dos estancs i la que encara viuen al carrer de la Princesa 84, se les anomenava ca l'Estanquer (GARCIA-PEY, 1990).
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
GARRELL, Amador (1929). "Editorial", a La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.
