Casa de Pere Gendra
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d'habitatges d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol. Forma una doble cantonada entre els carrers Alfons IV i Guayaquil. És una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La composició simètrica de les façanes s'accentua a la façana principal amb la coberta-frontó sobre l'espai de l'escala i la forma del portal que li dóna accés. El tractament unitari del parament de façanes es reforça amb els relleus horitzontals com a contrapunt de la composició vertical de les obertures de façana. En aquests relleus i en la decoració geomètrica al voltant de les obertures s'hi incoporen elements formals d'art decó. Hi ha impostes a nivell de forjat i a un terç del buit (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).
Història
La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El carrer Alfons IV és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.
En el cas d'aquest edifici en particular, fou construït l'any 1929. És obra de Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. En la Casa de Pere Gendra el tractament compositiu és representatiu de la seva darrera etapa acadèmico-noucentista, caracteritzada pel retorn a les formes populars i on apareixen també detalls formals d'art Déco.
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.