Carrer de Navarra
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquest carrer forma part de l'eixampla granollerí en la seva part desenvolupada cap el cantó Sud del nucli medieval. Al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats. Aquestes com altres cases construïdes entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïdes entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior per al pou i safareig. Pel que fa al seu aspecte n'hi ha que encara recorden una tipologia camperola, al costat d'altres que presenten una aposta per una estètica urbana,. Al costat d'aquests edificis ja es comencen a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. En alguns casos, es poden veure elements decoratius, complements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment. Els edificis que s'han fitxat són els que es detallen a continuació: SENARS; 25, 27, 31, 33, 35, / PARELLS: 2 (casa de veïns, feta per Pere Gendre, catalogada, fa cantonada amb Alfons IV), 22 (amb jardí), 24, /
Història
Fins al 1880, les edificacions s'estenen al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'inicien el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projecta el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986b)..
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
