La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872 (BAULIES, 1986). Aquesta puixança va fer que a principis del segle XX Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat.
Aquesta renovació impulsada pel creixement econòmic va tenir el seu reflex en les noves construccions, com aquesta, que es troba a la zona d'eixample de la ciutat i que és un exemple d'arquitectura racionalista, impulsada a Catalunya pel grup d'arquitectes GATCPAC a la dècada de 1930. L'edifici, en concret, és obra de 1935.
L'arquitecte fou Marian Lassús i Pecanins, el qual una mica més tard, el 3 de novembre de 1936, fou nomenat arquitecte municipal de Granollers pel Comitè Antifeixista Revolucionari, substituint a l’arquitecte August Miret Balde. Va estar en aquest càrrec fins el 1937.
